Opus Dei

Aquest costum, que té com a origen una antiga tradició de l’Església i que va adquirir forma pròpia a l’Obra en temps de guerra, expressa el desig d’acabar cada jornada acudint a Maria i reorientar el cor cap al que és veritablement important, així com sostenir els nostres germans en la lluita per viure la puresa.

Inspirant-se en la sagrada Escriptura i en els ensenyaments de sant Josepmaria, aquest article reflexiona sobre com l’activitat professional i la vida ordinària es poden convertir en un autèntic lloc de trobada amb Déu i en un camí concret de santedat al mig del món.

Una invitació a redescobrir l'amor al proïsme com a brúixola de la vida cristiana, partint de la paràbola del bon samarità. Aquest llibre recorre els grans principis de la doctrina social de l'Església —justícia, solidaritat, bé comú— i el repte de construir un diàleg real en un món fragmentat. Una crida a viure la fe amb iniciativa, presència pública i proximitat envers qui pensa diferent.

Escoltar, expressar, comprendre, buscar punts de trobada, fugir de les simplificacions: aquest és el camí per arribar a una pau «desarmada i desarmant». Últim editorial de la sèrie Combat, proximitat, missió.

La pau i la guerra es decideixen en cada batec, en cada respiració. És el combat permanent entre dues lògiques: la de Déu i la del món. I el camp de batalla és el nostre cor. Capítol 23 de la sèrie “Combat, proximitat i missió”.

Mostrarem als altres la bellesa del món i de la vida, com Déu els somia, si nosaltres mateixos descobrim aquesta bellesa.

Els cristians, seguint l’exemple de Jesús, estem cridats a viure la virtut cristiana de la pobresa. Moltes vegades no entenem què significa o implica aquesta crida. Per a tants es presenta com una tasca àrdua, incompatible amb els temps que vivim, o com una virtut negativa que treu més del que dona. Ens introduïm en alguns dels possibles interrogants per ajudar a redescobrir la riquesa de la virtut cristiana de la pobresa.

Una sèrie sobre les virtuts humanes i la seva arrel divina. Cada capítol ens convida a redescobrir com viure l'ordinari amb la mirada de Déu.

Els àngels apareixen com «enviats per a fer un servei» (Hb 1, 14) que es pot resumir en dues accions: lloar incessantment Déu i cuidar dels homes, exercint una participació en la providència salvífica de Déu.

La vida oculta de Jesús a Natzaret revela que el treball i les tasques ordinàries tenen un valor diví profund: poden ser un camí vocacional i d’unió amb Déu que busca imitar tota la vida del Senyor. Les diverses circumstàncies en què es desenvolupa la vida ordinària i el treball quotidià confereixen a aquesta crida una dimensió veritablement universal: la fan accessible a la immensa majoria dels homes i dones de tots els temps.