Coincidint amb la cloenda de l’Any de la fe, us oferim en format ePub i PDF el document “Resums de fe cristiana”, 40 breus articles que ens sembla que resumeixen de forma senzilla, entenedora i pràctica els ensenyaments de l’Església.
La virtut de la fe és una virtut sobrenatural que capacita l’home per assentir fermament tot el que Déu ha revelat.
La doctrina de la creació és la primera resposta als interrogants fonamentals de l’home sobre el seu origen i la seva fi.
L’encarnació és la demostració per excel·lència de l’amor de Déu als homes, perquè la segona persona de la Santíssima Trinitat —Déu— es fa partícip de la natura humana en la unitat de la persona.
L’Esperit Sant uneix íntimament els fidels amb Crist de manera que formen un sol cos, l’Església, en el qual hi ha una diversitat de membres i funcions.
La salvació que Crist ha realitzat, i consegüentment la missió de l’Església, es dirigeix a l’home en la seva integritat. Per tant, també es dirigeix a l’home com a persona que viu en societat.
El baptisme atorga al cristià la justificació. Amb la confirmació es completa el patrimoni baptismal amb els dons sobrenaturals de la maduresa cristiana.
La fe en la presència real de Crist en l’eucaristia ha menat l’Església a tributar culte de latria al santíssim sagrament, tant durant la litúrgia de la missa com fora de la celebració eucarística.
Per a un cristià la malaltia i la mort poden ser i han de ser mitjans per santificar i redimir amb Crist. La unció dels malalts ajuda a viure aquestes realitats doloroses de la vida humana amb sentit cristià.
Déu ha volgut la llibertat perquè l’home cerqui sense coaccions el seu creador i redemptor.
Per a la persona humana la vida social no és una realitat accessòria, sinó que deriva de la sociabilitat: la persona creix i realitza la seva vocació només en unió amb els altres.
El segon manament de la llei de Déu prescriu respectar el nom del Senyor, mentre que el tercer mana santificar les festes.
Déu és amor i el seu amor és fecund. Ha volgut que la persona humana participi d’aquesta fecunditat i ha associat la generació a un específic acte d’amor entre un home i una dona.
Aquests dos manaments ajuden a viure la santa puresa (el novè) i el despreniment dels béns materials (el desè) en els pensaments i els desitjos.
La dimensió religiosa caracteritza l’ésser humà. Purificades de la superstició, les expressions de la religiositat humana manifesten que hi ha un Déu creador.
Davant la paraula de Déu que es revela només cap l’adoració i l’agraïment. L’home cau de genolls davant un Déu que tot i ser transcendent es fa interior intimo meo.
Quan va crear l’home, Déu el va constituir en un estat de santedat i justícia. A més a més va atorgar la possibilitat de participar en la seva vida divina a l’home que usa bé la llibertat.
Jesús va morir pels nostres pecats (cf. Rm 4, 25), per alliberar-nos-en i rescatar-nos per a la vida divina.
L’Església és communio sanctorum: la comunitat de tots els qui han rebut la gràcia regeneradora de l’Esperit, per la qual són fills de Déu i germans de Jesucrist.
Aquesta veritat afirma la plenitud d’immortalitat a la qual l’home està destinat. Per tant, és un record de la dignitat de la persona, especialment del seu cos.
L’eucaristia és el memorial de la Pasqua de Crist, l’actualització del seu únic sacrifici, en la litúrgia de l’Església.
Crist va instituir el sagrament de la penitència per oferir-nos una nova possibilitat de convertir-nos i de recuperar, després del baptisme, la gràcia de la justificació.
Mitjançant el sagrament de l’orde es confereix una participació en el sacerdoci de Crist-Cap. El sacerdoci ministerial es distingeix essencialment del sacerdoci comú dels fidels.
L’acció és moralment bona quan l’elecció lliure és conforme a l’autèntic bé de l’home.
El pecat és una paraula, un acte o un desig contraris a la llei eterna. És una ofensa a Déu, que lesiona la natura de l’home i atempta contra la solidaritat humana.
El quart manament es dirigeix expressament als fills en les seves relacions amb els pares. Però es refereix també a altres relacions de parentiu, educatives, laborals, etc.
El setè manament prohibeix de prendre o retenir injustament el que és del proïsme i de perjudicar-lo en els seus béns.
La pregària és necessària per a la vida espiritual: és la respiració que permet que la vida de l’esperit creixi. Actualitza la fe en la presència de Déu i en el seu amor.
Déu s’ha revelat com a ésser personal a través d’una història de salvació. Ha creat i ha educat un poble perquè fos custodi de la seva paraula i per preparar-lo per a l’encarnació de Jesucrist.
És el misteri central de la fe i de la vida cristiana. Els cristians són batejats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
Jesucrist va assumir la natura humana sense deixar de ser Déu: és veritable Déu i veritable home.
La resurrecció de Crist és la veritat fonamental de la nostra fe, com ho diu sant Pau (cf. 1Co 15, 13-14). Amb aquest fet, Déu va inaugurar la vida del món futur i la va posar a disposició dels homes.
L’Església continua i realitza en la història la missió de Crist, impulsada per l’Esperit Sant. En la història de l’Església hi ha un entrellaçament entre el que és diví i el que és humà.
La litúrgia cristiana és essencialment actio Dei que ens uneix a Jesús a través de l’Esperit (cf. exh. ap. Sacramentum caritatis 37).
La santa missa és sacrifici en un sentit propi i singular perquè re-presenta (= fa present), en l’avui de la celebració litúrgica de l’Església, l’únic sacrifici de la nostra redempció, ja que n’és el memorial i n’aplica el fruit.
Crist va confiar el ministeri de la reconciliació als apòstols, que el van transmetre als seus col·laboradors. Els sacerdots poden perdonar els pecats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
L’íntima comunitat de vida i amor conjugal entre l’home i la dona és sagrada, i s’estructura segons lleis pròpies establertes pel Creador, que no depenen de l’albir humà.
La gràcia és la font de l’obra de la santificació; sana i eleva la natura i ens fa capaços d’obrar com a fills de Déu.
Jesucrist ha ensenyat que per salvar-se cal complir els manaments, que expressen la substància de la llei moral natural. El primer manament és doble: l’amor a Déu i l’amor als altres per amor a Déu.
La vida humana és sagrada, perquè és fruit de l’acció creadora de Déu i sempre es manté en una relació especial amb el Creador.
Amb la gràcia de Crist el cristià pot fer que la veritat governi la seva vida.
Amb el parenostre, Jesucrist ens ensenya a adreçar-nos a Déu com a Pare. És la pregària filial per excel·lència.
