Tots els batejats són cridats a seguir Jesucrist, a viure i a donar a conèixer l’Evangeli. La finalitat de l’Opus Dei és contribuir a aquesta missió evangelitzadora de l’Església catòlica, promovent entre els fidels cristians de tota condició una vida coherent amb la fe en les circumstàncies corrents de la vida i especialment a través de la santificació de la feina.

Alguns trets de l’esperit de l’Opus Dei són:

Filiació divina. «La filiació divina és el fonament de l’esperit de l’Opus Dei», afirmava el fundador. Des del baptisme, un cristià és un fill de Déu. La formació que proporciona la Prelatura enforteix en els fidels cristians un sentit viu de la condició de fills de Déu i ajuda a captenir-s’hi d’acord amb ella: fomenta la confiança en la providència divina, la senzillesa en el tracte amb Déu i amb els altres, un sentit pregon de la dignitat de la persona i de la fraternitat entre els homes, un veritable amor cristià al món i a les realitats creades per Déu, la serenitat i l’optimisme.

Vida corrent. «Enmig de les coses més materials de la terra és on hem de santificar-nos, servint Déu i tots els homes», deia sant Josepmaria Escrivà. La família, el matrimoni, la feina, l’ocupació de cada moment són oportunitats habituals de tractar i d’imitar Jesucrist, mirant de practicar la caritat, la paciència, la humilitat, la laboriositat, la justícia, l’alegria i en general les virtuts humanes i cristianes.

Santificar la feina. Buscar la santedat en el treball significa esforçar-se per realitzar-lo bé, amb competència professional i amb sentit cristià, és a dir, per amor a Déu i per a servir els homes. Així, la feina quotidiana esdevé lloc de trobada amb el Crist.

Oració i sacrifici. Els mitjans de formació de l’Opus Dei recorden la necessitat de conrear l’oració i la penitència pròpies de l’esperit cristià. Els fidels de la Prelatura assisteixen diàriament a la santa Missa, dediquen un temps a la lectura de l’Evangeli, acudeixen amb freqüència al sagrament de la penitència i fomenten la devoció a la Mare de Déu. Per a imitar Jesucrist, miren també d’oferir algunes petites mortificacions, especialment aquelles que faciliten el compliment del deure i fan la vida més agradable als altres, així com el dejuni i l’almoina.

Unitat de vida. El fundador de l’Opus Dei explicava que el cristià no ha de «portar una mena de doble vida: la vida interior, la vida de relació amb Déu, per una banda; i d’una altra, diferent i separada, la vida familiar, professional i social». Per contra, assenyalava sant Josepmaria, «hi ha una vida única, feta de carn i d’esperit, i aquesta cal que sigui —en l’ànima i en el cos— santa i plena de Déu».

Llibertat. Els fidels de l’Opus Dei són ciutadans que gaudeixen dels mateixos drets i estan subjectes a les mateixes obligacions que els altres ciutadans, els seus iguals. En les actuacions polítiques, econòmiques, culturals, etc., obren amb llibertat i amb responsabilitat personals, sense involucrar l’Església o l’Opus Dei en les seves decisions ni presentar-les com les úniques congruents amb la fe. Això implica respectar la llibertat i les opinions alienes.

Caritat. Els cristians són testimonis de Jesucrist i difonen el seu missatge d’esperança entre parents, amics i col·legues, amb l’exemple i amb la paraula. Afirmava el fundador: «En esforçar-nos frec a frec en els mateixos afanys amb els nostres companys, amb els amics, amb els parents, els podrem ajudar a arribar a Crist». Aquest esmerçar-se en donar a conèixer el Crist és inseparable del desig de contribuir a resoldre les necessitats materials i els problemes socials de l’entorn.