Presentació

«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix» (Mt 22, 37-39). Jesús sintetitza d'aquesta manera la guia per al comportament moral, fent que giri al voltant de l'amor. Davant la pregunta d'un dels seus oients sobre qui és el nostre proïsme, narra la història de l'home ferit a qui un samarità socorre. Al final de la paràbola, quan el mestre de la llei reconeix que l'actitud adequada davant els altres és la de qui té misericòrdia de l'home malferit, Jesús li diu: «Doncs ves, i fes tu el mateix».

La dimensió relacional de l'ésser humà —que no és un individu aïllat— apareix ja en l'Antic Testament, on Adam no és una figura singular sinó que comprèn en si la humanitat sencera. Les relacions amb Déu, amb el proïsme i amb la terra són les tres relacions fonamentals de l'home que proposen els relats de la creació del Gènesi.

A partir del Nou Testament, a més, els cristians formem part del Cos de Crist, la seva Església. L'Església ens convida a actuar amb iniciativa i responsabilitat per modelar les realitats socials, tenir cura de la creació i promoure el bé comú, veient en tots els homes els nostres germans, part d'una sola família. Aquesta responsabilitat es fonamenta en la dignitat de la persona i la custòdia sobre allò creat. Al llarg del temps, aquestes idees s'han desenvolupat en diversos principis que configuren la doctrina social de l'Església.

Els cristians compartim amb moltes altres persones aquest desig de fer realitat els ideals que volem per al nostre món: justícia, solidaritat, caritat. Les necessitats socials, els drets i deures ciutadans, les relacions entre països, el diàleg o l'acció política ens interpel·len com a cristians, fills d'un mateix Pare, a «estar activament, lliurement i responsablement presents en la vida pública» (sant Josepmaria, Carta n. 3, 48).

No sempre, però, és fàcil treballar junts, sense friccions o conflictes, amb qui pensa o viu de maneres diferents. En un món on la comunicació és a l'abast d'un clic, paradoxalment el veritable diàleg pot ser cada vegada més difícil d'aconseguir. També en això els cristians tenim l'exemple de Jesús, que surt a l'encontre de qui pensa diferent i acull les persones, per sobre de desacords o errors.

Aquests textos ens ajuden a reflexionar sobre com poden fer-se realitat en les nostres vides aquests desigs d'amistat social, desenvolupament humà, justícia, caritat, pau. De manera que, al final dels nostres dies, el mateix Crist ens pugui dir: «Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu».

Índex

1. A mi m’ho fèieu: L'amor al proïsme com a identificació amb Crist: de la paràbola del bon samarità als fonaments de la doctrina social de l'Església.

2. Un sol cor i una sola ànima: La dimensió comunitària de la fe: tots formem part del Cos de Crist, per damunt de l'individualisme i les divisions internes.

3. En primera línia de la transformació del món: Justícia, solidaritat i caritat com a virtuts concretes per transformar la societat, veient sempre la persona i no només el problema.

4. Cridats a escoltar: El diàleg vertader, la llibertat d'opinió i el respecte a la dignitat de l'altre, fins i tot en el desacord.

5. Fills agraïts: La gratitud com a resposta al do de la creació i del proïsme, que es tradueix en la cura del bé comú.