Treballar la confiança (IV): adolescents i sortides nocturnes

Una pregunta que tots els adolescents plantegen abans o després als pares: Puc sortir aquesta nit? És un moment perquè aprenguin a gestionar la seva llibertat. Quart vídeo de la sèrie "Treballar la confiança".

Guia per aprofitar el vídeo

La pregunta, puc sortir aquesta nit? És una de les més temudes entre els pares dels adolescents. No obstant això, quan els nens i nenes van creixent és cada vegada més palesa la necessitat d'espais de llibertat, en els quals poder desenvolupar-se i relacionar-se amb persones diferents d'aquelles que tracten habitualment. Per als joves de totes les èpoques, les sortides nocturnes han ocupat sempre un lloc especialment atractiu.

no hi ha fórmules màgiques i les mesures de prudència varien

Afrontar aquesta qüestió pot ser una bona oportunitat perquè els pares ensenyin als seus fills a gestionar la seva llibertat. Com en tots els temes que tenen a veure amb l'educació, no hi ha fórmules màgiques i les mesures de prudència varien en funció dels entorns socioculturals de cada família.

Proposem algunes preguntes que poden ajudar a treure partit al vídeo, i que es poden compartir i veure amb amics, a l'escola, a la parròquia o a l’esplai:

Preguntes per al diàleg

  • Com començar a gestionar les sortides dels fills, de manera progressiva?, Com valorar la proporcionalitat dels plans comptant tots els factors que entren en joc (edat, horari, responsabilitat personal, diners, etc.)?
  • Els pares, ¿han d'establir prèviament unes condicions tancades —pel que fa a permisos, hores d'arribada, etc.— o han d'estar oberts al diàleg amb els fills per establir-les?
  • Com gestionar les petites o grans mentides dels fills pel que fa a plans i sortides?
  • Propostes per a l'acció

  • Abans de parlar amb un fill, és molt positiu que els pares estiguin d'acord i els seus arguments siguin raonables, coherents amb el plantejament de vida que tenen i procuren transmetre als seus fills. A més, per prendre decisions correctes, cal conèixer l'entorn que envolta els fills i com els afecta, i no deixar-se portar pel xantatge emocional d'«ho fan tots els meus amics».
  • Conèixer els detalls dels plans que fan o volen fer els teus fills i les expectatives que tenen; sobretot, parlant-ho amb ells. Escoltar més enllà de les "converses interrogatori". Facilitar-los que parlin i ajudar-los a reflexionar sobre les seves idees, sense imposar-los les pròpies.
  • Plantejar les converses sobre sortides amb antelació i dedicar-les temps. Els adolescents necessiten marge per pensar i assimilar els plantejaments dels seus pares. Raonar els no i explicar els perquès.
  • És important parlar dels riscos —l'abús de l'alcohol, les drogues, el sexe— però fer-ho sempre des d'una posició de diàleg. Intentar no abusar de plantejaments imperatius (no beguis, no arribis tard) o d'exemples de situacions extremes.
  • Meditar amb la Sagrada Escriptura i amb el Catecisme de l'Església Catòlica

  • Escolteu, fills, la instrucció paterna, apliqueu-vos a adquirir intel·ligència. Us transmeto un saber excel·lent: no abandoneu el que us ensenyo! El pare em tractava realment com un fill, la mare m'estimava tendrament. El pare m'instruïa així: «Recorda't de les meves paraules, guarda els meus preceptes i viuràs. Aconsegueix intel·ligència, aconsegueix saviesa, no t'apartis dels meus consells, no te'n desentenguis.» (Proverbis 4, 1-5)
  • La llar és així la primera escola de vida cristiana i "una escola d'enriquiment humà". Aquí és on s'aprèn la constància i l'alegria del treball, l'amor fratern, el perdó generós, fins i tot reiterat, i sobretot el culte diví per mitjà de la pregària i l'ofrena de la vida. (Catecisme de l'Església Catòlica, 1657)
  • Déu no ha volgut reservar-se per a ell tot sol l'exercici de tots els poders. Deixa a cada ésser creat les funcions que pot exercir, segons les capacitats de la naturalesa que li és pròpia. En la vida social cal imitar aquesta manera de governar. El capteniment de Déu en el governament del món, que testimonia tant el seu gran respecte envers la llibertat humana, ha d'inspirar la saviesa dels qui governen les comunitats humanes. Han de comportar-se com a ministres de la providència divina. (Catecisme de l'Església Catòlica, 1884)
  • Pertoca als qui exerceixen l'autoritat d'afermar els valors que atreuen confiança dels membres del grup i els inciten a posar-se al servei dels seus semblants. La participació comença per l'educació i la cultura. "Amb raó podem pensar que el destí de la humanitat futura es troba en mans d'aquells qui poden donar a les generacions que han de venir raons de viure i d'esperar". (Catecisme de l'Església Catòlica, 1917)
  • Reflexionar amb el Papa Francesc

  • Els mateixos recursos de distracció que envaeixen la vida actual ens porten també a absolutitzar el temps lliure, en el qual podem utilitzar sense límits aquests dispositius que ens brinden entreteniment o plaers efímers. Com a conseqüència, és la missió que es ressent, és el compromís el que es debilita, és el servei generós i disponible que comença a retallar-se. (Gaudete et exultate, 30)
  • El món ens proposa el contrari: l'entreteniment, el gaudi, la distracció, la diversió, i ens diu que això és el que fa bona la vida. El mundà ignora, mira cap a una altra banda quan hi ha problemes de malaltia o de dolor a la família o al seu voltant. El món no vol plorar: prefereix ignorar les situacions doloroses, cobrir-les, amagar-les. Hom esmerça moltes energies per escapar de les circumstàncies on es fa present el sofriment, creient que és possible dissimular la realitat, on mai, mai, pot faltar la creu. (Gaudete et exultate, 75)
  • En aquest temps, en què regnen l'ansietat i la pressa tecnològica, una tasca importantíssima de les famílies és educar per a la capacitat d'esperar. No es tracta de prohibir als nois (...), sinó de trobar la forma de generar en ells la capacitat de diferenciar les diverses lògiques i de no aplicar la velocitat digital a tots els àmbits de la vida. (Amoris laetitiae, 275)
  • Reflexionar amb sant Josepmaria

    Cal que els pares trobin temps per estar amb els fills i parlar-hi
  • “Cal que els pares trobin temps per estar amb els fills i parlar-hi. Els fills són el més important: més important que els negocis, que la feina, que el descans. En aquestes converses convé d’escoltar-los amb atenció, d’esforçar-se a comprendre’ls, de saber reconèixer la part de veritat —o tota la veritat— que hi pugui haver en algunes de les seves rebel·lies. I, ensems, ajudar-los a encarrilar bé els seus afanys i il·lusions, ensenyar-los de considerar les coses i de raonar; no imposar-los una conducta, sinó mostrar-los els motius, sobrenaturals i humans, que l’aconsellen. En un mot, respectar la seva llibertat, ja que no hi ha una veritable educació sense responsabilitat personal, ni responsabilitat sense llibertat.” (És Crist que passa, n. 27)
  • "Procureu que els nens aprenguin a valorar els seus actes davant de Déu. Doneu-los motius sobrenaturals perquè discorrin, perquè se sentin responsables; i no els mostreu desconfiança. És preferible que us enganyin alguna vegada, al fet que destrosseu l'afecte i la unió que tenen amb vosaltres". Guadalaviar (València), 17.XI.1972
  • "Cal que administreu la llibertat dels fills, segons l'edat que tinguin. No podeu tractar-los a tots de la mateixa manera. La justícia exigeix que tracteu de manera desigual els fills desiguals, però de forma que no tinguin gelosia. Són desiguals per l'edat, pel temperament, per la salut, per les seves condicions intel·lectuals... Així, amb la vostra ajuda, arriben a ser iguals i a estimar molt, a portar-se bé, a tenir les virtuts dels seus pares, i a ser bons fills de Santa Maria". Guadalaviar (València), 17.XI.1972
  • "Fes això amb els fills. No et donis per assabentat, si t'enganyen alguna vegada. Comprèn-los, disculpa'ls: per ventura tu i jo no hem fet el mateix amb Nostre Senyor, i hem tornat? Que s'adonin que ets el millor amic, que ningú els estima tant com el seu pare i la seva mare. Veuràs com els nois estan orgullosos d'això. Però no vulguis que siguin sants de cap a peus. Sants a la terra no n'hi ha cap". El Prado (Madrid), 18.XI.1972
  • Textos i enllaços per seguir reflexionant

    Els joves i la diversió: oci i temps lliure

    Revista: Hacer familia