Treballar la confiança (III): Mare, em compres un mòbil?

A quina edat cal comprar als fills un telèfon mòbil? Com podem introduir-los en les tecnologies? Tercer article de la sèrie “working on trust” - treballar la confiança- que pretén ajudar els pares en l'educació dels fills.

Guia per aprofitar el vídeo

Escrivia un famós periodista americà que "només dos llegats podem deixar als nostres fills: un, les arrels; l'altre, les ales". Les ales representen la confiança, un valor imprescindible en l'educació, ja que és la base de qualsevol relació entre persones.

La confiança és una virtut delicada, que costa molt de construir i molt poc perdre; per això sempre ha de ser recíproca.

Els nens i adolescents tenen accés a tota mena d'informació a través d'Internet i això fa que descobreixin realitats que els pares haguessin preferit evitar o, almenys, postergar.

La confiança és una virtut delicada, que costa molt de construir i molt poc perdre; per això sempre ha de ser recíproca.

En aquest nou context, augmenta cada vegada més la necessitat de formar en llibertat, sense evitar els temes sinó convidant a la reflexió.

Proposem algunes preguntes que poden ajudar a treure partit al vídeo, i que es poden compartir i veure amb amics, a l'escola, a la parròquia o a l’esplai:

Preguntes per al diàleg

  • Com es pot crear un clima de confiança en la família que convisqui amb unes normes necessàries, però que no siguin excessives? Tens arguments per explicar als fills els per què de cada cosa que els demanes o desaconselles?
  • Com reacciones davant les equivocacions dels fills? Saben que poden confiar en tu, també quan no han fet alguna cosa bé? Els ajudes a veure les conseqüències dels seus actes i a reflexionar sobre la manera com podrien haver evitat aquesta caiguda? Transmets fortalesa i esperança davant les dificultats?
  • Ets present a la vida dels fills i saps propiciar que et parlin de la seva vida espontàniament? Esperes que els fills t'expliquin les seves coses, o preguntes tu primer sempre, donant la sensació que vols controlar cadascun dels seus passos?
  • Propostes per a l'acció

  • Dedica temps a escoltar els fills i estigues pendent dels esdeveniments quotidians que per a ells són importants: un partit de futbol, un examen, un enuig entre amics... A vegades a les coses aparentment menys importants hi ha les claus de les fonamentals.
  • Llibertat és diferent de permissivitat: per ensenyar a prendre decisions lliures és important mostrar les conseqüències negatives o positives de les accions que duem a terme.
  • Dóna el primer pas: adaptant-te al seu nivell, parla als fills de les teves coses, també de problemes o dificultats que ells puguin comprendre i sobre els quals et puguin aconsellar. D'aquesta manera, entendran que hi ha una porta oberta perquè ells facin el mateix. Estar pendent no vol dir vigilar.
  • Comprovar sempre si allò que t'explica un fill és cert o revisar les seves coses genera un clima de desconfiança. Aconsella sense censurar; de vegades les persones necessiten equivocar-se per descobrir allò que no volen fer.
  • Meditar amb la Sagrada Escriptura i amb el Catecisme de l'Església Catòlica

  • “Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n'apartarà.” (Proverbis 22, 6)
  • “Per tant, no perdeu la vostra valentia, ja que per ella rebreu una gran recompensa: Us cal molta constància per a complir la voluntat de Déu i obtenir així el que ell ha promès.” (Hebreus 10, 35-36)
  • “On hi ha amor no hi ha por, ja que l'amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts. Per això només té por el qui no estima Déu plenament. Ja que Déu ens ha estimat primer, estimem també nosaltres” (1 Joan 4, 18-19)
  • “L'educació de la consciència és una tasca de tota la vida. Des dels primers anys desvetlla l'infant al coneixement i a la pràctica de la llei interior reconeguda per la consciència moral. Una educació prudent ensenya la virtut; preserva o guareix de la por, de l'egoisme i l'orgull, dels ressentiments de la culpabilitat i dels moviments de complaença nascuts de la feblesa i de les faltes humanes. L'educació de la consciència garanteix la llibertat i engendra la pau del cor.” (Catecisme de l'Església Catòlica, 1784)
  • “Els pares són els primers responsables de l'educació dels seus fills. Donen testimoni d'aquesta responsabilitat, en primer lloc, amb la creació d'una llar, on la tendresa, el perdó, el respecte i el servei desinteressat són regla. La llar és un lloc apropiat per a l'educació de les virtuts. Aquestes demanen l'aprenentatge de l'abnegació, d'un judici sa, del domini d'un mateix, condicions de tota llibertat veritable.” (Catecisme de l'Església Catòlica, 2223)
  • Reflexionar amb el Papa Francesc

  • “Avui dia, l'hàbit del discerniment es fa particularment necessari. Perquè la vida actual ofereix enormes possibilitats d'acció i de distracció, i el món les presenta com si fossin totes vàlides i bones. Tots, però especialment els joves, estan exposats a un zàping constant. És possible navegar en dues o tres pantalles simultàniament i interactuar al mateix temps en diferents escenaris virtuals. Sense la saviesa del discerniment podem convertir-nos fàcilment en titelles a mercè de les tendències del moment” (Gaudete et exsultate, 167)
  • “Som lliures, amb la llibertat de Jesucrist, però ell ens crida a examinar el que hi ha dins nostre -desitjos, angoixes, temors, cerques- i el que succeeix fora de nosaltres -els «signes dels temps» - per reconèixer els camins de la llibertat plena: «Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo».” (1 Ts 5,21) (Gaudete et exsultate, 168)
  • “L'amor necessita temps disponible i gratuït, que col·loqui altres coses en un segon lloc. Cal temps per dialogar, per abraçar-se sense pressa, per compartir projectes, per escoltar-se, per mirar-se, per valorar-se, per enfortir la relació. De vegades, el problema és el ritme frenètic de la societat, o els temps que imposen els compromisos laborals. Altres vegades, el problema és que el temps que es passa junts no té qualitat. Només compartim un espai físic, però sense prestar-nos atenció l'un a l'altre.” (Amoris laetitiae, 224)
  • “Tampoc és bo que els pares es converteixin en éssers omnipotents per als seus fills, que només puguin confiar en ells, perquè així impedeixen un adequat procés de socialització i de maduració afectiva” (Amoris laetitiae, 279)
  • Reflexionar amb sant Josepmaria

  • “Els pares són els principals educadors dels fills, tant en allò que és humà com en el que és sobrenatural, i han de sentir la responsabilitat d’aquesta missió que els exigeix comprensió, prudència, saber ensenyar, i per damunt de tot, saber estimar; i tenir el delit de donar bon exemple. No és un camí encertat, per a l’educació, la imposició autoritària i violenta. L’ideal dels pares es concreta més aviat a ésser amics dels fills: amics als quals es confien les inquietuds, amb qui es consulten els problemes, i dels quals hom espera un ajut eficaç i amable.” (És Crist que passa, n. 27)
  • “Els pares que estimen de debò, que busquen sincerament el bé dels fills, després dels consells i de les consideracions oportunes, han de retirar-se amb delicadesa perquè res no perjudiqui el gran bé de la llibertat, que fa l’home capaç d’amar i servir Déu.” (Converses, 104)
  • “Que no tinguin por, que sàpiguen que també tu vas ser rebel a la seva edat... Siguem sincers: qui no hagi donat guerra als seus pares (...) que aixequi la mà; Qui s'atreveix a fer-ho? És just que els teus fills també et facin patir una mica. Llavors, agafes un dia a aquell entremaliat, te l'emportes de passeig, el convides a prendre alguna cosa i li dius: saps que jo, quan tenia la teva edat, vaig fer patir als teus avis? Fixa't!, els vaig fer aquesta mala passada i aquella altra, i em van perdonar de seguida. Ara estic tan dolgut d'haver-los fet patir: quina llàstima! Ell entendrà, s'adonarà que tu ets capaç de comprendre'l, de disculpar, i d'estimar-lo, amb els seus defectes. També amb els seus defectes! S'anirà corregint, a poc a poc. Qui serà millor educador que un pare o una mare? La pedagogia vostra, si sou bons cristians, és colossal.” (Enxomil, Oporto, 31.X.1972)
  • Textos i enllaços per seguir reflexionant

  • Educació per al bon ús de les tecnologies
  • Ús responsable dels socials media
  • Empantallados