Treballar la confiança (II): Parlar amb els fills sobre la sexualitat humana

Com parlar amb els fills sobre la sexualitat? Segona entrega (vídeo i guia) de la sèrie «Working on Trust» (Treballar la confiança), que pretén ajudar els pares en l'educació dels seus fills.

Guia per aprofitar el vídeo

Parlar amb els fills sobre la sexualitat humana. En la cultura actual, els nens tenen des de ben aviat accés a tot tipus de continguts a través dels mòbils i d'internet. Cada vegada interactuen més amb altres nens que poden tenir uns valors i una educació diferents dels propis, i que poden donar-los una visió sobre la sexualitat que difereix de la que els pares volen oferir als seus fills.

Amb aquest panorama, cal que els pares ajudin els fills perquè aprenguin a prendre bones eleccions. I triar bé comporta ajudar-los a estar ben informats i capaços de discernir el que és bo per als seus cossos i les seves ànimes del que resulta perjudicial.

No hi ha una recepta sobre la millor manera de parlar amb els fills sobre la sexualitat. Es tracta, més aviat, de crear un nivell de confiança i naturalitat amb ells, sabent ajustar-se a la seva edat i al que són capaços d'entendre, aprofitant la relació personal que tenen els pares amb cada fill.

Proposem algunes preguntes que poden ajudar a treure partit al vídeo, que es pot veure amb amics, a l'escola o a la parròquia.

Preguntes per al diàleg

  • Pot ser que alguna vegada sigui massa aviat per començar a parlar als vostres fills sobre la sexualitat humana? Quina és la millor edat per començar?
  • Com poden els pares facilitar que els seus fills els parlin d'aquests temes? Hi ha recursos que poden ajudar a iniciar aquestes converses?
  • Haurien de parlar les mares amb les nenes i els pares amb els nens, o ambdós haurien d'intentar fer-ho amb tant amb els fills com amb les filles? Com poden els pares saber quina edat és l'apropiada per compartir aquests temes?
  • Davant d'una gran varietat de comportaments sexuals que poden veure els nens? Com se'ls pot ensenyar millor la moral cristiana? Com poden ajudar els pares als joves i adolescents a desenvolupar-se en ambients que admeten una sèrie de pràctiques sexuals contràries a la vida cristiana?
  • Propostes d'acció

  • Assegureu-vos que tu i el teu marit / dona teniu una visió compartida de quan i com parlar d'aquests temes amb els vostres fills. Penseu si convé adoptar una estratègia amb certs objectius en ment. Parleu d'aquests temes entre vosaltres amb regularitat.
  • Seleccioneu algunes pel·lícules, programes de televisió i / o documentals apropiats per a l'edat dels vostres fills, per veure'ls amb ells i parlar de forma natural d'aquests temes.
  • Reseu diàriament pels vostres fills i la seva puresa. Ensenyeu a resar 3 avemaries cada nit abans d'anar a dormir, demanant a la Mare de Déu que conservi els seus cossos i ànimes nets per a Déu. Recordeu sovint que són fills de Déu i que l'Esperit Sant viu en ells quan estan en gràcia.
  • Procureu de parlar més de la bellesa de l'amor humà i que aquest sigui el context quan es discuteixi sobre la sexualitat humana. Per a un cristià, les relacions sexuals són sempre una expressió d'amor matrimonial compromès, obert a la vida humana.
  • Animeu els nens quan tracten de viure amb estil, elegància i modèstia. Doneu suport aquests esforços anant de compres amb ells i intentant conrear un estil personal propi, elegant i a la moda.
  • Meditar amb la Sagrada Escriptura i amb el Catecisme de l'Església Catòlica

  • Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona.
  • Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. (Gènesi 1, 27-28)
  • Jesús els va dir: --¿No heu llegit en l'Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?I digué encara:-- Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi. (Mateu 19, 4-6)
  • Fugiu de la immoralitat! Qualsevol dels pecats que comet l'home són exteriors al seu cos, però el qui porta una vida immoral peca contra el seu propi cos.¿No sabeu que el vostre cos és temple de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres?Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos! (1a Corintis 6, 18-20)
  • Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s'entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d'olor agradable. Tal com escau a un poble sant, coses com la immoralitat, les impureses o l'amor al diner, ni tan sols les hauríeu d'esmentar. Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; més aviat eleveu a Déu accions de gràcies. Perquè, sapigueu-ho bé: cap immoral, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l'herència del Regne de Crist i de Déu (Efesis 5, 1-5).
  • Meditar amb el Papa Francesc

  • Una educació sexual que tingui cura d'un sa pudor té un valor immens, encara que avui alguns considerin que és una qüestió d'altres èpoques. És una defensa natural de la persona que protegeix la seva interioritat i evita ser convertida en un pur objecte. Sense el pudor, podem reduir l'afecte i la sexualitat a obsessions que ens concentren només en la genitalitat, en morbositats que desfiguren la nostra capacitat d'estimar i en diverses formes de violència sexual que ens porten a ser tractats de manera inhumà o a fer mal a altres. (Amoris Laetitia, 282)
  • Sovint l'educació sexual es concentra en la invitació a «cuidar-se», procurant un «sexe segur». Aquesta expressió transmet una actitud negativa cap a la finalitat procreativa natural de la sexualitat, com si un possible fill fos un enemic del qual cal protegir-se. Així es promou l'agressivitat narcisista en lloc de l'acollida. És irresponsable tota invitació als adolescents a què juguin amb els seus cossos i desitjos, com si tinguessin la maduresa, els valors, el compromís mutu i els objectius propis del matrimoni. D'aquesta manera se'ls encoratja alegrement a utilitzar una altra persona com a objecte de recerques compensatòries de carències o de grans límits. És important més aviat ensenyar-los un camí al voltant de les diverses expressions de l'amor, a la cura mútua, a la tendresa respectuosa, a la comunicació rica de sentit. Perquè tot això prepara per un do de si íntegre i generós que s'ha d'expressar, després d'un compromís públic, en el lliurament dels cossos. La unió sexual en el matrimoni apareixerà així com a signe d'un compromís totalitzant, enriquit per tot el camí previ. (Amoris Laetitia, 283)
  • L'educació sexual brinda informació, però sense oblidar que els nens i els joves no han arribat a una maduresa plena. La informació ha d'arribar en el moment apropiat i d'una manera adequada a l'etapa que viuen. No serveix saturar de dades sense el desenvolupament d'un sentit crític davant d'una invasió de propostes, davant la pornografia descontrolada i la sobrecàrrega d'estímuls que poden mutilar la sexualitat. Els joves han de poder advertir que estan bombardejats per missatges que no busquen el seu bé i la seva maduració. Cal ajudar-los a reconèixer i a buscar les influències positives, a la vegada que prenen distància de tot el que desfigura la seva capacitat d'estimar. Igualment, hem d'acceptar que «la necessitat d'un llenguatge nou i més adequat es presenta especialment en el moment de presentar als nens i adolescents el tema de la sexualitat». (Amoris Laetitia, 281)
  • L'educació sexual hauria d'incloure també el respecte i la valoració de la diferència, que mostra a cada un la possibilitat de superar el tancar-se en els propis límits per obrir-se a l'acceptació de l'altre. Més enllà de les comprensibles dificultats que cadascú pugui viure, cal ajudar a acceptar el propi cos tal com ha estat creat, perquè «una lògica de domini sobre el propi cos es transforma en una lògica de vegades subtil de domini sobre la creació [ ...] També la valoració del propi cos en la seva feminitat o masculinitat és necessària per reconèixer-se a si mateix en la trobada amb el diferent. D'aquesta manera és possible acceptar joiosament el do específic de l'altre o de l'altra, obra del Déu creador, i enriquir-se recíprocament». Només perdent-li el por a la diferència, un pot acabar de alliberar-se de la immanència del propi ser i del embadaliment per si mateix. L'educació sexual ha d'ajudar a acceptar el propi cos, de manera que la persona no pretengui «cancel·lar la diferència sexual perquè ja no sap confrontar-se amb la mateixa». (Amoris Laetitia, 285)
  • Meditar amb sant Josepmaria

    Aquesta amistat de què parlo, aquest saber posar-se al nivell dels fills, facilitant-los que parlin confiadament dels seus petits problemes, fa possible una cosa que em sembla d’una gran importància: que siguin els pares els qui facin conèixer als seus fills l’origen de la vida, d’una manera gradual, acomodant-se a la seva mentalitat i a la seva capacitat de comprendre, anticipant-se lleugerament a la seva natural curiositat; cal evitar que envoltin de malícia aquesta matèria, que aprenguin quelcom —que en si mateix és noble i sant— d’una mala confidència d’un amic o una amiga. Això mateix ja sol ser un pas molt important en aquest afermament de l’amistat entre pares i fills, que impedint d’aquesta manera una separació en el mateix despertar de la vida moral.

    D’altra banda, els pares han de procurar així mateix mantenir el cor jove perquè els sigui més fàcil rebre amb simpatia les aspiracions nobles i àdhuc les extravagàncies dels nois. La vida canvia, i hi ha moltes coses noves que potser no ens agraden —fins i tot és possible que no siguin objectivament millors que altres d’abans—, però que no són dolentes: són, simplement, unes altres formes de viure, sense més transcendència. En no poques ocasions, els conflictes es presenten perquè es dóna importància a petiteses que se superen amb una mica de perspectiva i de sentit de l’humor. (Converses, n. 100)

    Textos i enllaços pera seguir reflexionant

  • Educar el cor
  • Educar en el pudor (1)
  • Educar en el pudor (2)