Quan una persona, després d'haver-se incorporat a l'Opus Dei, considera que no pot complir els compromisos que lliurement va contreure, pot sol·licitar-ne la sortida. Aquesta sol·licitud es resol sempre afirmativament.

Aquests compromisos s'assumeixen lliurement, i reben un mínim de forma mitjançant un acord. L'interessat es compromet a mirar de ser un cristià coherent segons l'esperit de l'Opus Dei, procurant imitar Jesucrist en la vida corrent. La Prelatura, per la seva banda, s'obliga a facilitar-li la formació i l'ajuda espiritual necessària per aconseguir aquest objectiu.

Per adquirir vàlidament aquests compromisos, cal que l'interessat sigui major de 18 anys i, durant cinc anys, només els pot assumir de manera temporal, per un any. Passats cinc anys, i sempre que l'interessat hagi complert els 23 anys, pot adquirir-los de manera definitiva.

Lògicament, qualsevol persona que planteja la seva sortida de l'Obra es convidada a que ponderi en la presència de Déu la seva decisió, ja que va venir a l'Obra amb el convenciment de ser cridat per Déu a aquest camí; però no es reté a ningú contra seva voluntat. La sol·licitud es resol sempre afirmativament, també en el cas que la persona estigués definitivament incorporada a la Prelatura.

Quan una persona deixa l'Opus Dei segueix comptant amb l'afecte i la pregària dels fidels de la Prelatura i, si ho desitja, amb ajuda espiritual per a la seva vida cristiana.