Sempre es tracta d'iniciatives civils que tiren endavant amb plena responsabilitat per part dels seus promotors. Algunes d'aquestes entitats confien la seva vivificació cristiana a la prelatura de l'Opus Dei, a través dels oportuns mitjans d'orientació i formació doctrinal i espiritual, així com de l'adequada assistència pastoral de les persones que ho desitgen.
El "Dades informatives sobre la prelatura de l'Opus Dei" és un dossier breu que resumeix l'esperit, l'organització, la història i algunes dades sobre l’Opus Dei. L'última edició és de 2020.
El concili Vaticà II va crear la figura jurídica de les prelatures personals, segons es reflecteix en el decret conciliar Presbyterorum ordinis del 1965.
Les persones de l'Opus Dei atenen les seves pròpies necessitats amb el seu treball professional ordinari. Juntament amb els cooperadors cobreixen també les despeses de l'activitat apostòlica de la prelatura i contribueixen a sostenir les iniciatives de caràcter civil i diocesanes que considerin oportunes.
Els fidels laics de l'Opus Dei segueixen sotmesos a la potestat del bisbe diocesà de la mateixa manera i en les mateixes qüestions que els altres batejats de la diòcesi. La jurisdicció del prelat afecta les obligacions contretes pels fidels amb la prelatura.
L'Opus Dei va ser erigit el 1982 com a prelatura personal d'àmbit internacional. Es regeix per les normes del dret general de l'Església, per la constitució apostòlica Ut sit del 28 de novembre de 1982 i els seus estatuts propis.
El prelat és l'ordinari propi de la prelatura. El govern de la prelatura de l'Opus Dei és col·legial: el prelat i els seus vicaris ocupen sempre els seus càrrecs amb la cooperació de consells.
