"Jesús es va quedar a l'Eucaristia per amor"
La freqüència amb què visitem el Senyor està en funció de dos factors: fe i cor; veure la veritat i estimar-la. (Solc, 818)
“Hem d’estimar la Santa Missa”
Lluita per aconseguir que el Sant Sacrifici de l'Altar sigui el centre i l'arrel de la teva vida interior, de manera que tota la jornada esdevingui un acte de culte ―prolongació de la Missa que has oït i preparació per a la següent―, que es va desbordant en jaculatòries, en visites al Santíssim, en oferiments del teu treball professional i de la teva vida familiar... (Forja, 69)
“Dos mil anys d’espera del Senyor”
Jesús s'ha quedat en l'Hòstia Santa per nosaltres!: per a restar al nostre costat, per a sostenir-nos, per a guiar-nos. ―I amor, únicament amb amor es paga. ―¿I per què no haurem d'acudir al Sagrari, cada dia, ni que sigui només uns minuts, per portar-li la nostra salutació i el nostre amor de fills i de germans? (Solc, 686)
“Aprendre en la Missa de tractar Déu”
Humilitat de Jesús: a Betlem, a Natzaret, al Calvari... ―Però més humiliació i més abaixament a l'Hòstia Santíssima: més que al pessebre, i que a Natzaret, i que a la Creu. Per això, com n'estic d'obligat a estimar la Missa! (La «nostra» Missa, Jesús...). (Camí, 533)
“La major donació de Déu als homes”
Quan el rebis, digues-li: Senyor, espero en Tu; t'adoro, t'estimo, augmenta'm la fe. Sigues el suport de la meva debilitat, Tu, que t'has quedat en l'Eucaristia, inerme, per a remeiar la flaquesa de les criatures. (Forja, 832)
“La Missa és acció divina, trinitària, no humana”
No és ben estrany que molts cristians, pausats i fins i tot solemnes per a la vida de relació (no tenen presses) i per a les seves poc actives actuacions professionals, per a la taula i al repòs (tampoc no tenen presses), se sentin urgits i urgeixin el Sacerdot, en el seu afany d'escurçar, d'apressar el temps dedicat al Sacrifici Santíssim de l'Altar? (Camí, 530)
“Sigues ànima d’Eucaristia!”
Sigues ànima d'Eucaristia! —Si el centre dels teus pensaments i esperances es troba en el Sagrari, fill, ¡que abundants els fruits de santedat i d'apostolat! (Forja, 835)
“És allà, amb la seva Carn i amb la seva Sang”
«Això és el meu Cos...», i Jesús s'immola, ocultant-se sota les espècies de pa. Ara és allí, amb la seva Carn i amb la seva Sang, amb la seva Ànima i amb la seva Divinitat: igual que el dia que Tomàs ficà els dits en les seves Ferides glorioses. Amb tot, en tantes ocasions, tu passes de llarg, sense esbossar ni una breu salutació de simple cortesia, com fas amb qualsevol persona coneguda amb qui et creues. ― Tens una fe força més petita que la de Tomàs!(Solc, 684)
“El Déu de la nostra fe no és un ésser llunyà”
Considera allò més bonic i més gran de la terra..., allò que plau a l'enteniment i les altres potències... i allò que és delit de la carn i dels sentits...
“Es va fer menjar, es va fer Pa”
El més gran boig que hi ha hagut i hi haurà és Ell. ¿És possible bogeria més gran que entregar-se com Ell s'entrega, i als qui s'entrega? Perquè bogeria hauria estat quedar-se com un Nen indefens; però, aleshores, fins i tot molts malvats s'entendririen, sense gosar maltractar-lo. Li semblà poc: va voler anorrear-se més i donar-se més. I es va fer menjar, es va fer Pa. —Diví Boig! Com et tracten els homes?... Jo mateix? (Forja, 824)