“T’adoro, t’estimo, augmenta’m la fe”

Quan el rebis, digues-li: Senyor, espero en Tu; t'adoro, t'estimo, augmenta'm la fe. Sigues el suport de la meva debilitat, Tu, que t'has quedat en l'Eucaristia, inerme, per a re­meiar la flaquesa de les criatures. (Forja, 832)

Assistint a la Santa Missa, aprendreu de tractar cadascuna de les Persones divines: el Pare, que engendra el Fill; el Fill, que és engendrat pel Pare; l'Esperit Sant, que procedeix de tots dos. Tractant una de les tres Persones, tractem un sol Déu; i tractant-les totes tres, la Trinitat, tractem igualment un sol Déu únic i vertader. Estimeu la Missa, fills meus, estimeu la Missa. I combregueu amb fam, encara que estigueu gelats, encara que l'emotivitat no respongui: combregueu amb fe, amb esperança, amb caritat ben encesa. 

No estima Crist qui no estima la Santa Missa, qui no s’esforça a viure-la amb serenitat i assossec, amb devoció, amb afecte. L'amor afina els enamorats, els fa delicats; els descobreix, perquè en tinguin cura, detalls a vegades mínims, però que sempre són l'expressió d'un cor apassionat. És així com hem d'assistir a la Santa Missa. Per això, sempre he recelat que els qui volen oir una Missa curta i precipitada, demostren, amb aquesta actitud, així mateix poc elegant, que encara no s'han adonat d’allò que significa el Sacrifici de l’altar.

L'amor a Crist, qui s'ofereix per nosaltres, ens impulsa a saber trobar, un cop s'ha acabat la Missa, uns minuts per a una acció de gràcies personal, íntima, que prolongui en el silenci del cor aquesta altra acció de gràcies que és l'Eucaristia. (És Crist que passa, núm. 91-92)