Opus Dei

Que n'és d'estupenda l'eficàcia de la Sagrada Eucaristia, en l'acció -i abans en l'esperit- de les persones que la reben amb freqüència i piadosament. (Forja, 303)

Senyor meu Jesús: fes que senti, que secundi de tal manera la teva gràcia, que buidi el meu cor..., perquè l'omplis Tu, el meu Amic, el meu Germà, el meu Rei, el meu Déu, el meu Amor! (Forja, 913)

Quin munt d'anys combregant cada dia! ―Un altre seria sant ―m'has dit―, i jo, sempre igual! ―Fill ―t'he contestat―, continua amb la dià­ria Comunió, i pensa: què seria jo, si no hagués combregat? (Camí, 534)

¿Has pensat alguna vegada com et pre­pararies per rebre el Senyor, si es po­gués combregar un sol cop a la vida? -Agraïm a Déu la facilitat que tenim per acos­tar-nos a Ell, peró... hem d'agrair-li-ho preparant­-nos molt bé, per rebre'l. (Forja, 828)

En el Sant Sacrifici de l'altar, el sacer­dot pren el Cos del nostre Déu i el Calze amb la seva Sang, i els alça per damunt de totes les coses de la terra, dient: Per Ipsum, et cum Ipso, et in Ipso —pel meu Amor!, amb el meu Amor!, en el meu Amor! Uneix-te a aquest gest. Més encara: incorpora aquesta realitat a la teva vida. (Forja, 541)

Viviu una particular Comunió dels Sants: i cadascú sentirà, a l'hora de la lluita interior, igual que a l'hora del treball profes­sional, l'alegria i la força de no estar sol. (Camí, 545)

Humilitat de Jesús: a Betlem, a Natza­ret, al Calvari... ―Però més humiliació i més abaixament a l'Hòstia Santíssima: més que al pessebre, i que a Natzaret, i que a la Creu. Per això, com n'estic d'obligat a estimar la Missa! (La «nostra» Missa, Jesús...). (Camí, 533)

Quan el rebis, digues-li: Senyor, espero en Tu; t'adoro, t'estimo, augmenta'm la fe. Sigues el suport de la meva debilitat, Tu, que t'has quedat en l'Eucaristia, inerme, per a remeiar la flaquesa de les criatures. (Forja, 832)

No és ben estrany que molts cristians, pausats i fins i tot solemnes per a la vida de relació (no tenen presses) i per a les seves poc actives actuacions professionals, per a la taula i al repòs (tampoc no tenen presses), se sentin urgits i urgeixin el Sacerdot, en el seu afany d'es­curçar, d'apressar el temps dedicat al Sacrifici San­tíssim de l'Altar? (Camí, 530)

Acudeix amb perseverança davant el Sa­grari, físicament o amb el cor, per sen­tir-te segur, per sentir-te seré: però també per sentir-te estimat..., i per estimar! (Forja, 837)