Mons. Fernando Ocáriz va néixer a París el 27 d'octubre de 1944, fill d'una família exiliada a França per la Guerra Civil (1936-1939). És el més jove de vuit germans. El 1961 va demanar l'admissió a l'Opus Dei. Va obtenir les llicenciatures en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (1966) i en Teologia per la Universitat Pontifícia Lateranense (1969). Va obtenir el doctorat en Teologia el 1971 a la Universitat de Navarra.

Fou ordenat sacerdot el 1971. Durant els primers anys com a prevere es dedicà especialment a la pastoral juvenil i universitària. A la dècada dels vuitanta, va ser un dels professors en iniciar la Universitat Pontifícia de la Santa Creu (Roma), on fou professor ordinari de Teologia Fonamental.

És consultor de la Congregació per la Doctrina de la Fe des (1986), de la Congregació pel Clergat (2003) i del Consell Pontifici per la Promoció de la Nova Evangelització (2011). El 1989 va ingressar a l'Acadèmia Pontifícia Teològica.

Algunes de les seves publicacions són: The mystery of Jesus Christ i Hijos de Dios en Cristo. Introducción a una teología de la participación sobrenatural. Altres treballs parlen des de la vessant teològica i filosòfica com Amar con obras: a Dios y a los hombres; Naturaleza, gracia y gloria,El marxismo: teoría y práctica de una revolución i Voltaire: Tratado sobre la tolerancia.També és coautor de nombroses monografies, i autor de diversos articles teològics i filosòfics. El 2013 es va publicar un llibre entrevista de Rafael Serrano amb el títol Sobre Déu, l'Església i el món.

Durant 22 anys va ser un estret col·laborador del prelat de l'Opus Dei, a qui va acompanyar en les seves visites pastorals a més de 70 nacions. Del 1994 al 2014 va ser vicari general de la prelatura i, a partir de 2014, vicari auxiliar. El 23 de gener de 2017, després de la celebració del tercer congrés electiu de la prelatura, Mons. Fernando Ocáriz fou nomenat prelat de l'Opus Dei pel Papa Francesc.