“Temps diaris d’oració”
Si de debò desitges ser ànima penitent ―penitent i alegre―, has de defensar, per damunt de tot, els temps diaris d'oració ―d'oració íntima, generosa, prolongada―, i has de procurar que aquests temps no siguin a tres quarts de quinze, sinó a una hora fixa, sempre que et resulti possible. No cedeixis en aquests detalls. Sigues esclau d'aquest culte quotidià a Déu, i t'asseguro que et sentiràs constantment alegre. (Solc, 994)
Com et va la vida d'oració? ¿No sents, de vegades, durant el dia, desigs d'enraonar amb Ell més a poc a poc? ¿No li dius: en acabat us ho explicaré, en acabat en parlaré amb Vós?
En les estones dedicades expressament a aquest col·loqui amb el Senyor, el cor s'esplaia, la voluntat s'enforteix, la intel·ligència ―ajudada per la gràcia― impregna de realitats sobrenaturals, les realitats humanes. Com a …