Opus Dei

“Soc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor”. Un cristià no està cridat principalment a transmetre un missatge moral o a ensenyar uns dogmes, sinó a manifestar Jesucrist amb la vida.

“Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia”. Jesús rep el baptisme de Joan com a manifestació del seu acatament incondicional de la voluntat divina.

“Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m'ha enviat”. Anem al Senyor, present al Sagrari, a cercar llum i forces per a la vida interior.

“Quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare (...). I el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà”. Si no va acompanyada d’obres, és difícil que la pregària sigui autèntica. És a dir, un diàleg personal i amorós amb el nostre Pare Déu que ens canvia per dintre i dona vida als altres.

“Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi”. Per a un cristià, prendre la creu de cada dia consisteix a repetir les veritats que va predicar el Crist, sense por i amb simpatia i bon humor.

“Va venir Jesús a Galilea predicant l'Evangeli de Déu”. Per escoltar la paraula de Déu amb profit cal estar fermament decidit a obrir les portes del cor, convertir-se i canviar en la vida personal allò que no s’adiu amb el seu missatge.

Evangeli i comentari del dimecres de la XXIII setmana de durant l’any. I ell, alçant els ulls cap als seus deixebles, va començar a dir: “Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu”. En les benaurances, Jesús vol que acollim un estil de vida que se centri en allò que és important: la presència del Crist en cadascun. Això és el que ens farà realment feliços a la terra i al cel.

Evangeli i comentari del dimarts de la XXIII setmana de durant l’any. “Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu”. A la pregària aprenem a descobrir el que Déu espera de nosaltres. A més, procurem parlar amb el Senyor de tot allò que tenim al cor i al cap: il·lusions, preocupacions, alegries, pors, dubtes…

Evangeli i comentari del dilluns de la XXIII setmana de durant l’any. “Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal?” Déu supera infinitament els nostres plans i a vegades trenca les nostres previsions i esquemes. Demanem al Senyor humilitat per deixar-lo actuar com Ell vulgui.

“Calla i surt d’aquest home!” El dimoni intenta distreure'ns de la vocació a què el Senyor ens ha cridat. Jesús ens ensenya que no s'ha de dialogar amb la temptació, sinó tallar amb un decidit calla't! quan calgui.