Evangeli (Mc 16, 15-20)

En aquell temps, Jesús es va aparèixer als onze i els digué:

—Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts i es posaran bons.

Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.

Comentari

Per què la paraula de l'Evangeli no ressona amb força i convicció? Per què els cristians guardem un silenci sospitós sobre allò que creiem, malgrat la crida a la "nova evangelització"?

Contemplant l'Evangeli de la festa de sant Marc, proclamem amb seguretat i agraïment on es troba la font i la força de la nostra paraula.

L'evangelitzador no parla perquè un estudi sociològic del moment ho hagi recomanat, ni perquè ho dicti la prudència política, ni perquè hagi de dir espontàniament allò que pensa. Se li han imposat una presència i un mandat imperatiu, des de fora, sense coaccionar-lo, però amb l'autoritat de qui és digne de crèdit. Evangelitzem obeint confiadament i alegre.

D'altra banda, la nostra paraula no es presenta com una més al mercat de les idees i opinions, sinó que té el pes dels missatges forts i definitius.

Demanem a sant Marc la docilitat per deixar que el Senyor actuï a través nostre i pugui fer la seva obra evangelitzadora.