Opus Dei

“De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n’anà en un lloc solitari i s’hi va quedar pregant”. El Senyor ens ensenya que, per més atrafegada que sigui la nostra vida, paga la pena fer l'esforç de cercar un moment concret cada dia per dialogar amb el nostre Pare Déu.

“Va venir cap a ell un leprós pregant-lo de genolls”. Agenollats assumim la veritat de la nostra vida necessitosa, reconeixem que Déu ens pot deslliurar de la immundícia i que només Ell santifica la nostra existència.

“Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: Fill, et són perdonats els pecats”. Demanem al Senyor que ens augmenti els desitjos d'ajudar els germans i amics perquè es trobin amb Ell cara a cara i així puguin començar una nova vida curulla de felicitat.

“Eren molts els qui el seguien”. Jesús és seguit per molts perquè estima tothom sense distincions. Mira al cor amb tendresa, tusta a la porta i, si l'obrim, entra i ens salva.

“Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món”. Segons el Papa Francesc, ésser deixebles de Jesús anyell de Déu significa posar al lloc de la malícia, la innocència; al lloc de la força, l'amor; al lloc de la supèrbia, la humilitat; al lloc del prestigi, el servei.

“Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran” El camí cap a la santedat sap passar per abundància i per estretor; tanmateix, sempre amb alegria, perquè en tot moment el Senyor és a prop nostre.

“El Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte”. Ésser amb el Crist porta a moure's amb profunda llibertat interior i ens posa sempre davant dels ulls la primacia de les necessitats reals dels altres.

“Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?” Jesús manifesta tendresa i li fa mal que hom rebutgi la seva misericòrdia. Podem alegrar el cor del Senyor acudint-ne a la misericòrdia i tractant els altres de la mateixa manera.

"N'havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar". Jesús obra alguns miracles tocant el malalt per guarir-lo. El sentit del tacte ens posa en contacte molt immediat amb l’altra persona. Una carícia, una abraçada o estrènyer la mà afectuosament són expressions d'un voler compartir la situació de l'altre: dolors i alegries.

“En designà dotze perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar”. Nosaltres també som cridats a participar d'aquesta missió. I serà a través de la nostra fe com el poder de Jesús actuarà als cors de les persones a qui parlem.