Evangeli del 17 de desembre: la humanitat de Jesucrist
“Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies”. A nosaltres, amb les misèries que tenim, ens correspon acollir el Crist com ho va fer Maria. Complir la paraula de Déu, viure una amistat creixent amb Jesucrist.
Evangeli del diumenge de la IV setmana d’Advent: el va posar per nom Jesús
“Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat” Imitem sant Josep, que sempre va escoltar la voluntat de Déu i va seguir-ne les indicacions amb humilitat i docilitat.
Evangeli del 19 de desembre: refiar-se de Déu
“Tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran”. Demanem al Senyor que ens refiem d’ell i aprenguem a trobar-lo en les coses bones i en les dolentes que ens passen al llarg de la vida.
Evangeli del 20 de desembre: els predilectes de Déu
“Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu”. Cada dia molts cristians saluden Maria amb aquestes paraules de l'àngel. A les acaballes de l'Advent volem dir-li-les intensificant l’agraïment a la Mare de Jesús per la resposta plena de fe a la crida de Déu.
Evangeli del 21 de desembre: la pressa de la tendresa
“Maria se n’anà de pressa a la Muntanya”. La Mare de Déu no es queda tranquil·lament reclosa a casa, sinó que se’n va per tenir cura de la cosina anciana. Si nosaltres aprenem a servir i anem a trobar els altres, permetem que Déu canviï el món. Som la mirada, el somriure, els braços, les mans, la joia de Déu mateix.
Evangeli del 22 de desembre: una empremta d'amor diví
“El Totpoderós obra en mi meravelles”. La vida de Maria ens parla també del viatge de la nostra vida. Déu ens crida a deixar-hi una empremta d'amor diví, una empremta que marqui la història: la nostra i la de molts altres.
Evangeli del 23 de desembre: un llarg silenci
“A l’instant [a Zacaries] se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu”. També nosaltres necessitem el silenci per aprendre a meditar les meravelles i els misteris de Déu i renovar el nostre amor cada dia.
Evangeli del 24 de desembre: esperança i alegria
“Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: ha visitat el seu poble i l’ha redimit”. Zacaries és un exemple d'humilitat, d'alegre conversió, d'esperança ferma en Déu i de confiança renovada en la seva paraula.
Sant Esteve, protomàrtir
“Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà”. Jesús no proporciona una tècnica per sortir il·lesos davant la persecució. Ens dona molt més: l'assistència de l'Esperit Sant per parlar i perseverar en el bé, donant així un testimoniatge fidel de l'amor de Déu per tota la humanitat.
Evangeli del dissabte després de l'octava de Nadal: a les quatre de la tarda
“Andreu anà a trobar el seu germà Simó i li digué: Hem trobat el Messies”. I el va portar on era Jesús”. La crida a seguir el Senyor va unida a la missió de donar a conèixer allò que hom ha vist i conegut. És la conseqüència lògica d'un cor que se sent estimat.