Opus Dei

Evangeli i comentari del dimarts de la setmana II d’Advent. “Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’esgarriada?”. Amb la nostra pregària, dedicació de temps i comprensió, podem ésser instruments perquè tornin a la vida de l’Església aquells que s’han allunyat.

Evangeli i comentari del dimecres de la setmana II d’Advent. “El meu jou és suau”. Jesús ens convida a seguir-lo en el seu camí d’amor, què és oblit d'un mateix i viure per a l'altre. El camí de l’amor només és practicable per qui és mansuet i humil de cor.

Evangeli i comentari de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. «Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula». Enmig de les contradiccions que l’home experimenta al seu interior i al seu voltant, Maria ens diu que la gràcia és més gran que el pecat, que la misericòrdia de Déu és més poderosa que el mal i sap transformar-lo en bé.

“Toquem la flauta, i no balleu”. Quan de veritat estem disposats a complir la voluntat divina, en la pregària sorgeixen els desitjos de créixer en generositat i amor a Déu i d'arrencar allò que no hi va.

“Elies ja ha vingut i no l’han reconegut”. En llegir les Sagrades Escriptures, com ho van fer els apòstols, demanem al Senyor: “explica'ns la paràbola”, ajuda'ns a entendre el que em vols dir.

“Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs”. Els qui es deixen guarir i transformar pel Senyor seran tan bons amics d'ell que podran anar pel món difonent la pau i l’esperança que va anar sembrant el Mestre.

“El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu o dels homes?”. Quan donem a Déu l’amor que ens demana, s’hi fa més present a la nostra vida: ens inunda una pau divinal i som capaços de compartir-la amb els que ens envolten.

«“Fill, ves avui a treballar a la vinya”. Ell li va respondre: “No hi vull anar”. Però després se’n penedí i va anar-hi». Sempre som a temps de rectificar les nostres decisions contràries al voler de Déu i recomençar amb la joia pròpia dels que se’n saben fills.

«¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» Per conèixer el Crist de veritat ens cal tenir una trobada en primera persona amb ell en la pregària i en els sagraments.

“Què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta”. L’aspiració més elevada de l'home, allò que satisfà el cor del tot, és conèixer, tractar i estimar Déu sobre totes les coses.