Opus Dei

Amb serenitat, sense escrúpols, has de pensar en la teva vida, i demanar perdó, i fer el propòsit ferm, concret i ben determinat, de millorar en aquest punt i en aquell altre: en aquest detall que et costa, i en aquell que habitualment no compleixes com cal, i ho saps. (Forja, 115)

Examen. ―Labor diària. ―Comptabili­tat que no deixa mai qui porta un ne­goci. I hi ha algun negoci que valgui més que el negoci de la vida eterna? (Camí, 235)

Quan es treballa, per Déu, cal tenir «complex de superioritat», t'he assenya­lat. Però, em preguntaves, això no es una mani­festació de supèrbia? - No! Es una conseqüència de la humilitat, d'una humilitat que em fa dir: Senyor, Tu ets el qui ets. Jo sóc la negació.

Aquelles depressions, perquè veus els teus defectes, o perquè te'ls desco­breixen, no tenen fonament... ―Demana la veritable humilitat. (Solc, 262)

Com més amunt s'alça l'estàtua, més dur i perillós és després el cop quan cau. (Solc, 269)

No és veritat que hi hagi oposició en­tre ser bon catòlic i servir amb fidelitat la societat civil. De la mateixa manera com no tenen per què topar l'Església i l'Estat, en l'exerci­ci legítim de la seva autoritat respectiva, de cara a la missió que Déu els ha confiat. Menteixen ―sí: menteixen!― els qui afirmen el contrari. Són els mateixos que, amb l'excusa d'una falsa llibertat, voldrien «amablement» que els catòlics tornéssim a les catacombes. (Solc, 301)

Com m'ho faré perquè el meu amor al Senyor continuï, perquè augmenti?, em preguntes encès. -Fill, anar deixant l'home vell, també amb el lliurament gustós d'aquelles coses que, bones en si mateixes, impedeixen, però, el despreniment del teu jo ...; dir al Senyor, amb obres i contínuament: «aquí em tens, per allò que vulguis». (Forja, 117)

Llibertat de consciència: no! ―Quants mals ha portat als pobles i a les perso­nes aquest lamentable error, que permet actuar en contra dels propis dictats íntims. Llibertat «de les consciències», sí: que vol dir el deure de seguir aquest imperatiu interior..., ah, però després d'haver rebut una formació seriosa! (Solc, 389)

Descans significa estancar: aplegar forces, ideals, plans... En poques paraules: canviar d'ocu­pació, per tal de tornar, en acabat ―amb nova empenta―, a les tasques habituals. (Solc, 514)

Tots els pecats ―m'has dit― sembla que estan esperant la primera estona d'oci. El mateix oci ja deu ser un pecat! ― Qui es dóna a treballar per Crist no ha de tenir ni un moment lliure, perquè el descans no és no fer res: és distreure's amb activitats que dema­nen menys esforç. (Camí, 357)