“Sentiré la calor de la teva divinitat”

Quan es treballa, per Déu, cal tenir «complex de superioritat», t'he assenya­lat. Però, em preguntaves, això no es una mani­festació de supèrbia? - No! Es una conseqüència de la humilitat, d'una humilitat que em fa dir: Senyor, Tu ets el qui ets. Jo sóc la negació.

Tu tens totes les perfeccions: el poder, la fortalesa, l'amor, la glòria, la saviesa, l'imperi, la dignitat... Si jo m'uneixo a Tu, com un fill que es posa en els braços forts del seu pare o a la falda meravello­sa de la seva mare, sentiré la calor de la teva divinitat, sentiré les llums de la teva saviesa, senti­ré córrer per la meva sang la teva fortalesa. (Forja, 342)

Us recordo que si sou sincers, si us mostreu com sou, si us deïfiqueu, a base d’humilitat, no de supèrbia, vosaltres i jo estarem segurs en qualsevol ambient: podrem parlar sempre de victòries, i ens direm vencedors. Amb aquestes íntimes victòries de l’amor de Déu, que porten la serenitat, la felicitat de l’ànima, la comprensió.

La humilitat ens empenyerà a dur a terme grans empreses; però a condició que no perdem de vista la consciència de la nostra poquedat, amb un convenciment de la nostra pobra indigència que creixi de dia en dia. (Amics de Déu, 106)