Examina't: a poc a poc, amb valentia: ―No és cert que el teu poc humor I la teva tristesa immotivats ―immotivats aparentment― provenen de la teva falta de decisió per a trencar els llaços subtils, però «concrets», que et va posar —arterosament, amb pal·liatius— la teva concupiscència? (Camí, 237)
Acaba sempre el teu examen amb un acte d'Amor ― dolor d'Amor ―: per tu, per tots els pecats dels homes... —I considera la cura paternal de Déu, que et va treure els obstacles perquè no ensopeguessis. (Camí, 246)
Hi ha un enemic de la vida interior, petit, ximplet; però molt eficaç, per desgracia: el poc esforç en l'examen de consciència. (Forja, 109)
No esperis la vellesa per a ser sant: seria una gran equivocació!
—Comença ara, seriosament, joiosament, alegrement, a través de les teves obligacions, del teu treball, de la vida quotidiana...
No esperis la vellesa per a ser sant, perquè, a més de ser una gran equivocació —hi insisteixo—, no saps si arribarà per a tu. (Forja, 113)