“El descans no és no fer res”

Tots els pecats ―m'has dit― sembla que estan esperant la primera estona d'oci. El mateix oci ja deu ser un pecat! ― Qui es dóna a treballar per Crist no ha de tenir ni un moment lliure, perquè el descans no és no fer res: és distreure's amb activitats que dema­nen menys esforç. (Camí, 357)

Has de ser una brasa encesa, que porti foc a tot arreu. I, allà on l'ambient si­gui incapaç de cremar, has d'augmentar-hi la tem­peratura espiritual.

―Si no, perds el temps miserablement, i el fas perdre als qui et volten. (Solc, 194)

Tot és no res, i menys que no res, el que s’acaba i no plau Déu (Sta. Teresa de Jesús, Llibre de la vida, 20, 26.). ¿Enteneu per què una ànima deixa d’assaborir la pau i la serenitat en allunyar-se del seu fi, quan s’oblida que Déu l’ha creada per a la santedat? Esforceu-vos a no perdre mai aquest punt de mira sobrenatural, tampoc a l’hora del lleure o de l’esplai, tan necessaris com el treball en la vida de cada un. (Amics de Déu, 10)