Evangeli (Mt 25, 31-46)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

—Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

»—Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.

»Llavors els justos li respondran:

»—Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?

»El rei els respondrà:

»—En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.

»Després dirà als de la seva esquerra:

»—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.

»Llavors ells li respondran:

»—Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?

»Ell els contestarà:

»—En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi.

»I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

Comentari

L'ensenyament de Jesús és molt consolador davant de les situacions d'injustícia personal i social que abunden a la societat en què vivim. En efecte, som testimonis d'una lluita diària entre el bé i el mal. De vegades ens pot semblar que al món s'imposen els que tenen més força i més mitjans per oprimir els altres. Jesús, però, deixa clar que el mal no té l'última paraula. Déu és just i la justícia triomfarà.

Al Credo confessem que Jesucrist “se’n pujà al cel, seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós; i d’allí ha de venir a jutjar els vius i els morts”. Aquí rau la nostra certesa que el triomf definitiu està de part del bé.

En el moment del judici el Fill de l'home s'identifica amb els famolencs i els assedegats, amb els forasters, els nus, els malalts i els empresonats, amb tots els qui pateixen en aquest món; i considera el capteniment que s'hi ha tingut com si s'hagués tingut amb ell mateix.

Per això ens recorda sant Josepmaria que “hem de reconèixer Crist que ens ve a l’encontre, en els nostres germans els homes. Cap vida humana no és una vida aïllada, sinó que s’entrellaça amb d’altres vides. Cap persona no és un vers solt, sinó que tots formem part d’un mateix poema diví, que Déu escriu amb el concurs de la nostra llibertat”[1].

Això no és una simple manera bonica de parlar, sinó que fa referència a la realitat més profunda de Jesús. El Fill de Déu, en fer-se home en Jesucrist, s'ha fet un de nosaltres: pobre, coneixedor del dolor, la gana, la set, la persecució, fins al punt de morir nu a la Creu.

El Jutge universal serà el mateix que va patir tot això, i té ben experimentat quant de mal fa el menyspreu presumptuós del qui només va a la seva, i quant consola l'amor de les persones generoses que no passen de llarg davant les necessitats dels germans.

[1] Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 111.