Evangeli de la solemnitat de sant Jordi, màrtir, patró secundari de Catalunya: unió amb Jesucrist

Evangeli i comentari de la solemnitat de sant Jordi, màrtir: “Jo soc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit”. Quan el cristià està unit a Jesús, envia l’ajuda de la gràcia a tots els membres de l’Església.

Evangeli (Jn 15, 1-8)

“En aquell temps, Jesús digué als deixebles:

—Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies a la paraula que us he comunicat. Estigueu en mi com jo estic en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi.

Jo soc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú no està en mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus”.


Comentari

Celebrem la solemnitat de sant Jordi, cavaller cristià que va ser màrtir i que és patró secundari de Catalunya. La seva figura, envoltada de llegenda, ens parla de valentia, generositat, protecció i intercessió, que són valors plenament cristians.

D'on va treure sant Jordi la valentia i la resta de valors? De la seva unió amb Crist. Com va aconseguir romandre fidel fins a la mort defensant el nom de Crist? Per la fortalesa que li va donar el Senyor, que havia dit que sense Ell no podríem res i amb Ell ho podríem tot.

També podem pensar que perquè un poble sigui cristià ha de romandre unit al cep, que és Crist, i els sarments cal que estiguin units entre si. Gràcies a la comunió dels sants no som independents els uns dels altres. Ens ajudem i podem enviar aquesta ajuda tan necessària de la gràcia a altres membres que potser no romanen tan units.