Evangeli (Mt 26, 14-25)
Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué:
—Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.
El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús:
—On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
Ell respongué:
—Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva”.
Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.
Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. Mentre sopaven, digué:
—En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà.
Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
—¿No soc pas jo, Senyor?
Jesús respongué:
—Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.
Judes, el qui el traïa, li preguntà:
—¿No soc pas jo, rabí?
Ell li respongué:
—Tu ho has dit.
Comentari
S'apropa el desenllaç de la vida de Jesús a la terra. La predicació del Senyor no ha deixat indiferents els qui l'escoltaven: d'una banda, hi ha els senzills, els que estan oberts a l'acció de Déu, els que tenen l'audàcia de creure en el seu missatge salvador; de l'altra, hi ha els que es mantenen en les seves opinions, els que no estan disposats a canviar, els que veuen en les paraules esperançadores del Mestre una amenaça a la seva posició. Jesús ha allargat la mà a tothom: molts s'hi han agafat i han deixat entrar l'alegria a la seva vida. Però altres han cristal·litzat el seu tancament, i caminen acceleradament pel camí de la desesperació.
Es compleix la profecia de l'ancià Simeó: “Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda (...). Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts” (Lc 2, 34-35). Del cor de Judes brollen els fruits de l'avarícia i de l'enveja, que el porten a cometre el pitjor dels crims. En canvi, del cor dels deixebles sorgeix la llum: ells volen celebrar la Pasqua amb el seu Mestre i la volen preparar tal com Ell els ha dit. Al voltant d'Ell volen recordar la història del seu poble, potser perquè intueixen que en Ell aquesta història està arribant a la plenitud.
Jesús també descobreix els pensaments del seu propi cor. Durant la cena pasqual, un comentari revela el dolor que porta dins: “Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà” (Mt 26, 21). El desconcert esquinça l'ambient d'intimitat que s'havia creat al Cenacle. Els apòstols no saben què dir i opten per una reacció que barreja la seva simplicitat amb la confiança en el Mestre. Demanen: “No soc pas jo, Senyor?” (Mt 26, 22).
En contemplar la Passió, els diferents personatges semblen reflectir l'actitud fonamental que cada persona pot prendre davant de Jesús: fidelitat, compassió, rebuig, debilitat, penediment… Cada personatge ens diu alguna cosa, ens ajuda a descobrir els pensaments que tenim al nostre cor, a reconèixer la nostra capacitat d'elevar-nos amb grans actes d'amor, però també de caure a les trampes de l'egoisme. Malgrat les nostres debilitats, volem ser fidels a Jesús. Com els apòstols, en la nostra pregària podem apropar-nos amb humilitat al Senyor i demanar-li que ens doni llums per conèixer-nos millor i treure de nosaltres allò que ens separi d'Ell. Jesús ens mostrarà la veritat del nostre cor i, sobretot, la força de la seva misericòrdia.