«A Suècia, els catòlics som com una petita família»

A Suècia els catòlics són avui l'1,5% de la població, de les més variades procedències i amb gran vitalitat. És un país amb arrels cristianes en el qual durant els 500 últims anys la mentalitat predominant ha estat la protestant.

Opus Dei - «A Suècia, els catòlics som com una petita família»Interior d'una església a Estocolm. Foto: Diòcesi d'Estocolm

Cada any hi ha conversions al Catolicisme en tots els àmbits de la societat sueca. Som com una petita família. Gairebé tots ens coneixem i mirem de donar-nos suport els uns als altres.

Un diumenge de primavera, fa ben bé un parell d'anys, ens van dir a la parròquia que necessitaven més catequistes. La petició es va repetir durant diverses setmanes i jo no feia més que demanar-me si estava capacitada per ajudar-hi: Disposaré del temps suficient? Connectaré amb els joves?

Em dic Maria Bäärnhielm i soc conversa. La meva indecisió radicava que havien passat diversos anys des que vaig estudiar teologia per aprofundir en la fe que havia trobat i abraçat com adolescent. Per la meva feina estic acostumada a donar classes, però sempre a adults. En teoria estava qualificada però la idea de fer classe a joves era quelcom totalment nou per a mi. Finalment, vaig decidir-me a enviar un correu electrònic al pare jesuïta responsable de la catequesi i vam concertar una data per parlar del tema.

Sóc conversa, havien passat bastants anys des que vaig estudiar teologia per aprofundir en la fe

Em vaig presentar amb cert nerviosisme i al llarg de la conversa vaig comentar mig de broma, per evidenciar la meva manca de coneixements, que no recordava tots els acords del IV Concili del Laterà. El pare va riure i em va dir: "Aquests joves tenen un coneixement molt reduït de la nostra fe catòlica. Els cal veure el teu amor a l'Església i la nostra fe i trobar en tu un model de vida cristiana". Aquestes paraules em van donar seguretat per afrontar els reptes amb què em trobaria.

Ara, però, cal que expliqui com és la catequesi. Els joves que es preparen per rebre el sagrament de la Confirmació solen tenir 14 anys i la preparació dura dos anys. Reben dues hores de classe i després assisteixen a la santa Missa en dissabtes alterns com a part de la instrucció. Es tracta d'introduir-los en la litúrgia i que adquireixin devoció a l'Eucaristia.

Un campament per començar la catequesi de Confirmació

A principis de la tardor ens vam reunir per primera vegada els vuit catequistes. Érem molt diversos, com ho és l'Església Catòlica a Suècia: dos érem conversos adults i sis procedents de famílies catòliques; dos amb arrels a l'Orient Mitjà, dos més de Polònia, un era africà i un altre d'un país asiàtic.

L'inici de les classes el vam tenir en un campament on els joves tindrien ocasió de conèixer-se i nosaltres de conèixer-los. Les classes, alternades amb jocs i esport, tocaven temes fonamentals: com és possible conèixer Déu per via natural, per exemple, contemplant la natura. També parlem del mal i del sentit de la vida. Els joves venien d'entorns molt diversos, i es va veure de seguida la importància que tenen els pares en la transmissió de la fe i per a la recepció dels sagraments.

Joves catòlics suecs. Foto: Diòcesis d'Estocolm

Alguns d'ells van demanar confessar-se abans de la Missa. Em va alegrar també veure com uns quants, amb una mica més de formació, explicaven a altres que la fi de la vida de l'home és estimar Déu amb tot el seu cor i intentar complir la seva voluntat.

Durant el curs vam anar veient la vida del Senyor, l'Església, els Apòstols, el significat del sacerdoci, etc. Els vam introduir també en algunes devocions habituals de l'Església com el Sant Rosari; vam parlar de com viure com a cristià cada dia. Cadascun dels catequistes vam compartir el que significa la fe en la nostra vida personal i vam donar testimoni de la nostra conversió: per a alguns, un camí llarg fins a ser tocat per la gràcia i trobar la fe o tornar-hi.

Catequesi durant el confinament

En arribar la pandèmia a Suècia vam haver de suspendre immediatament les classes. Però de seguida vam proposar continuar-les de manera digital i tenir-les via Zoom. Es tractava de mantenir l'interès dels joves. La majoria van continuar, encara que havien de seure davant d'una pantalla i escoltar sense la presència física dels amics.

Sovint m'he preguntat què treuen aquests joves de les classes i quina petjada els hi deixa: Ha estat fecunda la meva tasca i la dels col·legues catequistes durant aquest passat curs? Aquests joves viuen en un ambient secularitzat on la fe catòlica es qüestiona i moltes vegades es ridiculitza i ataca.

Crec que vaig rebre la resposta fa uns dies quan sortia de Missa i em vaig trobar amb dues adolescents que se'm van tirar al coll i em van fer una abraçada afectuosíssima. Havien estat alumnes meves l'any anterior. Vaig entendre aquest gest com un sí a la meva pregunta: efectivament ha pagat la pena! Espero que hagin adquirit un bon coneixement de la fe, però no és menys important que els hagi quedat un bon record i que la fe vivifiqui ara les seves vides i sàpiguen que paga la pena viure com a cristians.

Una processó mariana a Suècia. Foto: Diòcesi d'Estocolm