La llum de la fe (IX): un dels nostres. L'Encarnació
La diferència entre creure o no en Jesucrist no consisteix només a entendre les seves paraules, sinó a reconèixer la seva divinitat i la seva humanitat, trobar-se realment amb ell i reconèixer-lo com camí, veritat i vida nostra.
«A Suècia, els catòlics som com una petita família»
A Suècia els catòlics són avui l'1,5% de la població, de les més variades procedències i amb gran vitalitat. És un país amb arrels cristianes en el qual durant els 500 últims anys la mentalitat predominant ha estat la protestant.
La llum de la fe (XIV): El bé i el mal. L’ordre moral
La naturalesa té una finalitat i un ordre intern propis —amb les seves lleis, ritmes i cicles. Aquest ordre intern, la Moral, és com una «gramàtica» que hem d’aprendre i respectar si ens volem relacionar adequadament amb la naturalesa.
La llum de la fe (XVI): Entre Déu i jo? Litúrgia i sagraments
La centralitat de Jesucrist a la nostra vida adquireix el seu sentit més ple i real en la celebració litúrgica, quan Déu es deixa “fregar” per nosaltres i ens porta l’avui de la seva salvació.
«¿Perdre l'esperança? Mai»
L'Antonio treballava venent roba, però el negoci va fer fallida. Va provar amb la venda de cotxes i tampoc li va anar bé. Es va llançar amb l'agricultura, però una plaga els va fer perdre una collita. L'any 2017 l'huracà Maria va arrasar amb tot. Deu dies després no tenia absolutament res: ni aigua, ni llum, ni aliment per als seus fills. Aleshores va aprendre de sant Josepmaria a confiar en Déu i seguir cap endavant.
"Escoltar", paraula icònica del Sínode sobre els joves
Continuen els treballs en el Sínode dels Bisbes sobre "Els joves, la fe i el discerniment vocacional". Monsenyor Mariano Fazio, vicari general de l'Opus Dei, va assenyalar a 'Vatican News' algunes paraules que ressonen en aquest Sínode: escoltar i acompanyar.
La llum de la fe (VIII): el camí de l'alliberament. Del pecat a la gràcia
Si el pecat entrà a la humanitat per un exercici equivocat de la llibertat, el «que es compleixin en mi la teva paraula» (Lc 1, 38) que pronuncià Maria obrí una nova etapa a la Història: el Fill de Déu baixà a la terra per donar la seva vida en un acte suprem de llibertat, per estar originat en l'Amor.
La llum de la fe (VII): La vida sense Déu
Déu és un Pare amorós que va crear l’home per arribar a la felicitat. Però l’home va desobeir i es va preferir a si mateix abans que l’Amor de Déu.
La llum de la fe (VI): Un murmuri a l’ànima. El silenci de Déu
El silenci és sovint el «lloc» en què Déu ens espera: perquè l’aconseguim escoltar a Ell, en comptes d’escoltar el soroll de la nostra pròpia veu.
Dona-li gràcies per tot, perquè tot és bo!
Donar gràcies a Déu, davant de les coses petites de cada dia, davant del que és bo i del que és dolent, és saber-se sempre estimat per Ell: gràcies per ser aquí al meu costat; gràcies perquè això t’importa.