“El món, lloc de trobada amb Déu”
Necessites formació, perquè has de tenir un profund sentit de responsabilitat, que promogui i animi l'actuació dels catòlics en la vida pública, amb el respecte degut a la llibertat de cadascú, i recordant a tots que han de ser coherents amb la seva fe. (Forja, 712)
“Posar Crist al cim de totes les activitats dels homes”
Qualsevol activitat -sigui o no humanament molt important- ha de convertir-se per a tu en un mitja de servir el Senyor i els homes: aquí rau la veritable dimensió de la seva importància. (Forja, 684)
“Treballa amb alegria”
Si afirmes que vols imitar Crist..., i et sobra temps, és que vas per camins de tebiesa. (Forja, 701))
“El treball és una benedicció de Déu”
El treball és la vocació inicial de l'home, és una benedicció de Déu, i s'equivoquen lamentablement els qui el consideren un càstig. El Senyor, el més bo dels pares, col·locà el primer home al Paradís, ut operaretur ―perquè treballés. (Solc, 482)
“Primera condició: treballar, i treballar bé!”
Si volem de veritat santificar el treball, cal complir ineludiblement la primera condició: treballar, i treballar bé!, amb serietat humana i sobrenatural. (Forja, 698)
"Fes el que cal i estigues pel que fas"
Feu-ho tot per Amor. ―Així no hi ha coses petites: tot és gran. ―La perseverança en les coses petites, per Amor, és heroisme. (Camí, 813)
“No hi ha oficis de poca categoria”
En el servei de Déu, no hi ha oficis de poca categoria: tots són de molta importància. –La categoria de l’ofici depèn del nivell espiritual de qui el realitza. (Forja, 618)
“Fer de la vida diària un testimoni de fe”
Moltes realitats materials, tècniques, econòmiques, socials, polítiques, culturals..., abandonades a si mateixes, o bé en mans dels qui no tenen la llum de la nostra fe, esdevenen obstacles formidables per a la vida sobrenatural: formen com un vedat, tancat i hostil a l'Església.
“No tenen per què topar l'Església i l'Estat”
No és veritat que hi hagi oposició entre ser bon catòlic i servir amb fidelitat la societat civil. De la mateixa manera com no tenen per què topar l'Església i l'Estat, en l'exercici legítim de la seva autoritat respectiva, de cara a la missió que Déu els ha confiat. Menteixen ―sí: menteixen!― els qui afirmen el contrari. Són els mateixos que, amb l'excusa d'una falsa llibertat, voldrien «amablement» que els catòlics tornéssim a les catacombes. (Solc, 301)
“L'estimem apassionadament, aquest món”
El món ens espera. Sí!, l'estimem apassionadament, aquest món, perquè Déu així ens ho ha ensenyat: Sic Deus dilexit mundum... ―així Déu estimà el món; i perquè és el lloc del nostre camp de batalla ―una bellíssima guerra de caritat―, a fi que tots aconseguim la pau que Crist ha vingut a instaurar. (Solc, 290)