“La raça dels fills de Déu”
Fills de Déu. ―Portadors de l'única flama capaç d'il·luminar els camins terrenals de les ànimes, de l'únic fulgor, en el qual mai no s'hi podran donar obscuritats, penombres ni ombres. ―El Senyor se serveix de nosaltres com de torxes, perquè aquella llum il·lumini... De nosaltres depèn que molts no restin en tenebres, sinó que caminin per senders que menen fins a la vida eterna. (Forja, 1)
“Només al Cel hi són els perfectes”
Que l'altre està ple de defectes! Bé... Però, a més que sols al Cel s'hi troben els perfectes, tu també arrossegues els teus i, no obstant això, et suporten i, més encara, t'aprecien: perquè t'estimen amb l'amor que Jesucrist donava als seus, ¡que ben carregats de misèries anaven! ―Aprèn-ne! (Solc, 758)
“Que mai deixi de practicar la caritat”
No resulta compatible estimar Déu amb perfecció, i deixar-se dominar per l'egoisme ―o per l'apatia― en el tracte amb el proïsme. (Solc, 745)
“Disculpar a tothom”
Només seràs bo, si saps veure les coses bones i les virtuts dels altres. - Per això, quan hagis de corregir, fes-ho amb caritat, en el moment oportú, sense humiliar..., i amb ànim d'aprendre i de millorar tu mateix en allò que corregeixes. (Forja, 455)
“Ficar Crist entre els pobres”
«Pel sender del just descontent», se n'han anat i se'n van les masses. Dol..., però, ¡quants ressentits no hem fabricat, entre els que, espiritualment o materialment, estan necessitats! ―Cal tornar a ficar Crist entre els pobres i els humils: és precisament enmig d'ells on més de gust es troba. (Solc, 228)
“Quan hagis de corregir, fes-ho amb caritat”
Només seràs bo, si saps veure les coses bones i les virtuts dels altres. -Per això, quan hagis de corregir, fes-ho amb caritat, en el moment oportú, sense humiliar..., i amb ànim d'aprendre i de millorar tu mateix en allò que corregeixes. (Forja, 455)
“No deixis la pràctica de la correcció fraterna”
No deixis la pràctica de la correcció fraterna, mostra clara de la virtut sobrenatural de la caritat. Costa; més còmode és inhibir-se; més còmode!, però no és sobrenatural. -I d'aquestes omissions, en rendiràs compte a Déu. (Forja, 146)
“Practica la caritat sense límits”
Estima i practica la caritat, sense límits i sense discriminacions, perquè és la virtut que ens caracteritza als deixebles del Mestre. -Tanmateix, aquesta caritat no et pot portar -deixaria de ser virtut- a esmortir la fe, a treure les arestes que la defineixen, a dulcificar-la fins convertir-la, com alguns pretenen, en una cosa amorfa que no té la força i el poder de Déu. (Forja, 456)
“Apreneu a fer el bé”
Quan estiguis amb una persona, hi has de veure una ànima: una ànima que cal ajudar, que cal comprendre, amb la qual cal conviure, i que cal salvar. (Forja, 573)
“Estimar als nostres enemics”
No som bons germans dels nostres germans els homes, si no estem disposats a mantenir una recta conducta, encara que els qui ens envoltin interpretin malament la nostra actuació, i reaccionin d'una manera desagradable. (Forja, 460)