“Només al Cel hi són els perfectes”

Que l'altre està ple de defectes! Bé... Però, a més que sols al Cel s'hi troben els perfectes, tu també arrossegues els teus i, no obstant això, et suporten i, més encara, t'aprecien: perquè t'estimen amb l'amor que Jesucrist donava als seus, ¡que ben carregats de misèries anaven! ―Aprèn-ne! (Solc, 758)

Et queixes perquè no és comprensiu... ―Jo estic cert que fa els possibles per entendre't. Però tu, ¿quan t'esforçaràs un xic per comprendre'l? (Solc, 759)

D'acord!, ho admeto: aquella persona s'ha portat malament; la seva conducta és reprovable i indigna; no demostra cap categoria. 

―Humanament mereix tot el menyspreu!, has afegit.

―Hi torno, et comprenc, però no comparteixo la teva última afirmació; aquella vida mesquina és sagrada: Crist ha mort per redimir-la! Si Ell no la menysprea, com t'hi pots atrevir tu? (Solc, 760)

Vertaderament la vida, per si sola estre­ta i insegura, a vegades es torna difícil. ―Tanmateix això contribuirà a fer-te més sobrena­tural, a veure-hi la mà de Déu: i així seràs més humà i comprensiu amb els qui et volten. (Solc, 762)