Sant JosepmariaUn text per cada dia

“Que mai deixi de practicar la caritat”

No resulta compatible estimar Déu amb perfecció, i deixar-se dominar per l'egoisme ―o per l'apatia― en el tracte amb el proïsme. (Solc, 745)

L'amistat vertadera comporta també un esforç cordial per comprendre les con­viccions dels nostres amics, encara que no arribem a compartir-les, ni a acceptar-les. (Solc, 746)

No permetis mai que creixi l'herba do­lenta en el camí de l'amistat: sigues lleial. (Solc, 747)

Un propòsit ferm en l'amistat: que en el meu pensament, en la meva paraula, en les meves obres relacionades amb el proïsme ―sigui qui sigui―, no em condueixi com fins ara: és a dir, que mai no deixi de practicar la caritat, que mai no doni pas en la meva ànima a la indiferència. (Solc, 748)

La teva caritat ha de ser adequada, ajus­tada, a les necessitats dels altres...; no a les teves. (Solc, 749)

Fills de Déu!: condició que ens transfor­ma en quelcom més transcendent que en persones que se suporten mútuament. Escolta el Senyor: vos autem dixi amicos! ―som els seus amics, que, com Ell, donen gustosament la seva vida els uns pels altres, a l'hora heroica i en la convivència corrent. (Solc, 750)