Evangeli (Mt 15, 1-2.10-14)
Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir: Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l'hora de menjar?
Llavors cridà la gent i els digué: Escolteu i enteneu-ho bé: El que fa impur l'home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur. Després els deixebles anaren a dir a Jesús: ¿Saps que els fariseus s'han escandalitzat d'això que has dit? Ell els respongué: Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada. Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.
En aquest passatge de l'Evangeli segons sant Mateu, ens trobem davant d'un conflicte profund entre la religiositat exterior i la veritable conversió del cor. Els fariseus i els mestres de la Llei arriben des de Jerusalem —el centre del poder religiós— no pas amb la voluntat de comprendre, sinó d'acusar. La seva preocupació se centra en les rigoroses normes de puresa ritual i la «tradició dels antics», com el fet de rentar-se les mans abans de menjar. No obstant això, Jesús desemmascara una fe que s'ha quedat en la superfície, reduïda a la mera observança de costums humans mentre s'oblida l'esperit essencial de la Llei.
Jesús s'adreça a la gent per oferir un ensenyament revolucionari: la vertadera puresa no depèn d'elements exteriors ni d'allò que entra a la boca, sinó d'allò que neix al nostre interior. L'ésser humà no es fa impur per incomplir un ritual extern, sinó quan del seu cor en surten paraules i accions que fereixen, jutgen o destrueixen els altres. Amb aquesta afirmació, el Crist ens convida a fer un examen de consciència sincer: de poc serveix cuidar les aparences exteriors si per dins estem plens de rancor, supèrbia o egoisme.
Finalment, davant la preocupació dels deixebles per l'escàndol dels fariseus, Jesús manté una fermesa serena però contundent. Els qualifica de «cecs que guien cecs», alertant-nos del perill de seguir aquells que, cecs per la seva pròpia autosuficiència, imposen càrregues sense amor. Tot allò que no estigui arrelat en l'amor del Pare celestial està destinat a caure. Aquest text és una crida a viure una fe viva, transparent i centrada en la transformació de l'ànima, allunyada de la hipocresia i dels formalismes buits.