Deslliga't dels béns del món. ―Estima i practica la pobresa d'esperit: acontenta't amb el que sigui suficient per passar la vida amb sobrietat i temperança.
―Si no, mai no seràs apòstol. (Camí, 631)
La veritable pobresa no vol dir no tenir, sinó estar després: renunciar voluntàriament al domini sobre les coses.
―Per això hi ha pobres que realment són rics. I a l'inrevés. (Camí, 632)
No tens esperit de pobresa si, posat a escollir de manera que l'elecció passi inadvertida, no esculls per a tu la cosa pitjor. (Camí, 635)