Evangeli (Lc 1, 39-47)

«Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces:

—Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.

Maria digué:

—La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva».

Comentari

Avui, solemnitat de la patrona de Catalunya, veiem com Maria i Elisabet agraeixen a Déu totes les gràcies rebudes. També Zacaries agrairà que el Senyor hagi tingut paciència amb ell i que li hagi permès de contemplar tantes meravelles malgrat els seus dubtes.

Maria no en té, de dubtes. Es posa sencera a disposició del seu Senyor, a qui ja adora a les seves entranyes puríssimes, i de les persones que té més a prop: familiars i amics.

Maria es va afanyar per anar a ajudar la seva parenta anciana i hi va romandre amb ella uns quants dies, fins al naixement de Joan. Va ser portadora de la salvació del Messies.

Nosaltres també hem de ser agraïts. En primer lloc, perquè el Senyor ens ha donat la seva Mare per mare nostra. A més, hem d'agrair a Maria que hagi exercit la seva maternitat contínuament amb els fills, també amb els que no es mereixen aquest títol. Quan la invoquem i quan la visitem, portem amb nosaltres les alegries i les penes, les esperances i els temors. Aleshores comprovarem que Maria ens mostra el seu Fill per rescatar-nos del pecat i de la mort.