En aquell temps, després que Jesús hagué tret un dimoni, alguns d’ells digueren: «Per Beelzebul, el príncep dels dimonis, expulsa dimonis».
I altres, temptant-lo, li demanaven un senyal del cel. Però ell, sabent els pensaments d’ells, els digué:
Tot regne dividit contra ell mateix és desolat, i cau casa sobre casa. I si també Satanàs està dividit contra ell mateix, ¿com se sostindrà el seu regne? Perquè dieu que per Beelzebul jo llanço els dimonis. Però si jo per Beelzebul expulso dimonis, ¿els vostres fills per qui els expulsen? Però si pel dit de Déu expulso dimonis, ben cert que ha arribat a vosaltres el regne de Déu.
Quan un que és fort i està armat custodia el seu casal, les coses que posseeix estan en pau. Però si en ve després un de més fort que ell i el venç, se n’emporta totes les seves armes en què confiava, i reparteix les seves despulles.
El qui no està amb mi, està contra mi; i el qui no recull amb mi, escampa.
Quan l’esperit immund ha sortit d’un home, va per llocs àrids buscant repòs, i no trobant-lo, diu: "Tornaré a la casa meva d’on vaig sortir. I quan hi torna, la troba ben escombrada i endreçada. I llavors va i pren altres set esperits pitjors que ell, i entrant-hi, hi habiten; i les darreries d’aquell home són pitjors que les primeries".
Comentari
L'evangeli de la litúrgia d'avui ens presenta el Mestre enmig de la multitud després d'haver-los ensenyat amb el Pare Nostre com han de pregar els Fills i les Filles de Déu. Aquestes paraules del Senyor, plenes de veritats sobrenaturals i aparentment tan simples, no cauen sempre en un terreny propici, que les faci fructificar.
Avui veiem com els opositors de Jesús no saben o no volen obrir-se al seu ensenyament, el malinterpreten i busquen posar-lo en dificultats. Fent això, cauen curiosament en una actitud totalment contrària al fet que Jesús va convidar a viure. El Senyor havia ensenyat a pregar demanant pel Regne de Déu (11,2), però ells pensen pel contrari que representa el regne de Satanàs. Els fills i filles de Déu han de demanar humilment ser deslliurats de la temptació (11,4), ells, en canvi, no deixen de posar Jesús en temptació, seguint Satanàs, el temptador. Jesús va ensenyar a demanar a Déu el perdó dels pecats (11,4), mentre que els seus opositors l'acusen amb insistència del pecat de servir Beelzebul. El Senyor va convidar a demanar l'Esperit Sant al Pare (11,13), però ells no deixen de demanar un senyal del cel, encara que no saben reconèixer-lo tenint-lo davant dels ulls.
Per poder reconèixer el Senyor, que agrada presentar-se sense espectacle, cal tenir els ulls del cor nets. Per això hem de demanar humilment l'ajuda de Déu, ja que ningú no està exempt de la ceguesa i la incapacitat de reconèixer les coses de Déu, com veiem a l'evangeli d'avui. El regne de Satanàs és el regne de l'home fort, que té els homes i les dones atrapats en aquesta duresa del cor que impedeix reconèixer els missatges que el Senyor ens dirigeix.
El Papa Francesc, citant el sant d'Hipona deia: “Em torna a la ment la frase de sant Agustí: «Timeu Iesum transeuntem» (Serm., 88, 14, 13), «tinc por que el Senyor passi» i no el reconegui, que el Senyor passi davant meu en una d'aquestes persones petites, necessitades i jo no m'adoni que és Jesús. Tinc por que el Senyor passi i no el reconegui! M'he preguntat per què sant Agustí va dir que teméssim el pas de Jesús. La resposta, malauradament, està en els nostres comportaments: perquè sovint estem distrets, indiferents, i quan el Senyor ens passa a prop perdem l'ocasió de la trobada amb Ell” (Papa Francesc, Audiència general, dimecres 12 octubre 2016).
L'última part dels ensenyaments d'avui ens assenyalen una cosa que ens pot servir per evitar la duresa i la ceguesa del cor. Es tracta d'omplir la nostra vida amb la llum i la força de l'Esperit Sant, lluitant per romandre a prop seu, escoltant les mocions, compartint afectes, dialogant, resant. L'amorosa presència Divina a l'ànima és el camí que ens ajudarà a vèncer l'home fort i aconseguir tenir el cor sempre obert i disposat a reconèixer el Senyor on se'ns presenti.