“Busca Maria el Fill que s’ha perdut”

Tres dies i tres nits busca Maria el Fill que s'ha perdut. Tant de bo puguem dir tu i jo que la nostra voluntat de trobar Jesús tampoc no coneix descans. (Solc, 794)

Quin dolor, el de la seva Mare i el de sant Josep, perquè -en retornar a Jerusalem- no venia entre els parents i els amics! I quina alegria quan el veuen, ja de lluny, ensenyant els mestres d’Israel! Però mireu les paraules, dures en aparença, que surten de la boca del Fill, en respondre a la Mare: per què em cercàveu? (Lc II, 49.)

Que no era raonable, que el cerquessin? Les ànimes que saben què és perdre Crist i trobar-lo poden entendre-ho... Per què em cercàveu? No sabíeu que em cal estar per les coses del meu Pare? (Lc II, 49.) Que no sabíeu que he de dedicar tot el meu temps al meu Pare celestial? 

Aquest és el fruit de l’oració d’avui: que ens convencem que el nostre camí a la terra en tota circumstància i en tota temporada és per a Déu, que ens convencem que és un tresor de glòria, un transsumpte celestial; que és, a les nostres mans, una meravella que hem d’administrar, amb sentit de responsabilitat i de cara als homes i a Déu, sense que calgui canviar d’estat, enmig del carrer, tot santificant la pròpia professió o ofici i la vida de la llar, les relacions socials, tota l’activitat que sembla només terrenal. (Amics de Déu, 53-54)