“La vida matrimonial, un caminar diví a la terra”

Mira quants motius hi ha per venerar Sant Josep i per aprendre de la seva vida: fou un baró fort en la fe...; tirà endavant la seva família ―Jesús i Maria―, amb el seu treball fatigant...; va guardar la puresa de la Verge, que era la seva Esposa...; i respectà ―estimà!― la llibertat de Déu, que va fer l'elecció, no solament de la Verge com a Mare, sinó també d'ell com a Espòs de Santa Maria. (Forja, 552)

Quan penso en les llars cristianes, m'agrada d'imaginar-me-les lluminoses i alegres, com ho fou la de la Sagrada Família. El missatge de Nadal ressona amb tota la seva força: Glòria a Déu dalt del cel, i pau a la terra als homes de bona voluntat. Que la pau de Crist triomfi en els vostres cors, escriu l’apòstol. La pau de saber-nos estimats pel nostre Pare Déu, incorporats a Crist, protegits per la Verge Santa Maria, emparats per sant Josep. Aquesta és la gran llum que il·lumina les nostres vides i que, entre les dificultats i misèries personals, ens impulsa a anar endavant animosos. Cada llar cristiana hauria d'ésser un recer de serenitat, on, per damunt de les petites contradiccions diàries, hom pogués trobar un afecte profund i sincer, una tranquil·litat pregona, fruit d'una fe real i viscuda.

El matrimoni no és, per a un cristià, una simple institució social, i menys encara un remei per a les febleses humanes: és una autèntica vocació sobrenatural. Un sagrament gran en Crist i en l'Església, diu sant Pau, i ensems i inseparablement, un contracte que un home i una dona fan per sempre, perquè tant si ho volem com no el matrimoni instituït per Jesucrist és indissoluble: signe sagrat que santifica, acció de Jesús, que envaeix l'ànima dels qui es casen i els invita a seguir-lo, transformant tota la vida matrimonial en una divina caminada en la terra.(És Crist que passa, núm. 22-23)