“Hem d’acudir al bon pastor”

Tu ―et penses― en tens molta, de perso­nalitat: els teus estudis ―els teus treballs d'investigació, les teves publicacions―, la teva po­sició social ―el teu nom―, les teves actuacions polítiques ―els càrrecs que ocupes―, el teu patri­moni..., la teva edat, ja no ets una criatura! Per tot això justament necessites més que d'altres un Director per a la teva ànima. (Camí, 63)

La santedat de l'Esposa de Crist s'ha demostrat sempre -com també es demostra avui- per l'abundor de bons pastors. Però la fe cristiana que ens ensenya de ser senzills, no ens indueix a ser ingenus. Hi ha mercenaris que callen i n'hi ha que diuen paraules que no són de Crist. Per això, si el Senyor permet que restem a les fosques, fins i tot en coses petites; si sentim que la nostra fe no es ferma, acudim al bon pastor, al que entra per la porta fent ús del seu dret, al que tot donant la vida pels altres, vol ser, en la paraula i en la conducta, una ànima enamorada: tal ve-gada també un pecador, però que confia sempre en el perdó i en la misericòrdia de Crist.

Si la vostra consciència us reprova alguna falta -encara que no us sembli greu-, si dubteu, acudiu al Sagrament de la Penitència. Aneu al sacerdot que us atén, el qui sap exigir de vosaltres una fe ferma, una finor d'ànima, una veritable fortalesa cristiana. A I'Esglèsia existeix la més plena llibertat per confessar-se amb qualsevol sacerdot que tingui les legítimes llicències, pero un cristià de vida clara anirà -lliurement!- a aquell que coneix com a bon pastor, que pot ajudar-lo a aixecar la mirada, per tornar a veure allà dalt l'estrella del Senyor. (És Crist que passa, 34)