"El dia del triomf del Senyor"

El dia del triomf del Senyor, de la seva Resurrecció, és definitiu. ¿On són els soldats que havia posat l'autoritat? ¿On són els segells, que havien col·locat damunt la pedra del sepulcre? On són els qui condemnaren el Mestre? ¿On són els qui crucificaren Jesús?... Davant la seva victòria, es produeix la gran fugida dels pobres miserables. Omple't d'esperança: Jesucrist venç sempre. (Forja, 660)

Dissabte, cap al tard, Maria Magdalena i Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren aromes per anar a embalsamar el cos mort de Jesús. —Molt de matí, l'endemà, arriben al sepulcre, eixit ja el sol (Mc 16, 1 i 2). I en entrar, queden consternades perquè no hi troben el cos del Senyor. —Un jove, cobert de vestidura blanca, els diu: No tingueu por: sé que cerqueu Jesús Natzarè: non est hic, surrexit enim sicut dixit, —no és ací, perquè ha ressuscitat, tal com predigué (Mt 28, 5).

Ha ressuscitat! —Jesús ha ressuscitat. No és dins el sepulcre. —La Vida pogué més que la mort.

S'aparegué a la seva Santíssima Mare. —S'aparegué a Maria de Magdala, que està boja d'amor. —I a Pere i als altres Apòstols. —I a tu i a mi, que som els seus deixebles i més boigs que la Magdalena: quines coses li hem dit!

Que no morim mai pel pecat; que sigui eterna la nostra resurrecció espiritual. -I, abans d'acabar la dena, tu has besat les nafres dels seus peus..., i jo, més atrevit -sóc més infant— he posat els meus llavis sobre el seu costat obert. (Sant Rosari. 1r misteri gloriós)