“Actuem com a fills de Déu?”

Un fill de Déu no té por ni de la vida ni de la mort, perquè el fonament de la seva vida espiritual és el sentit de la filiació divina: Déu és el meu Pare, pensa, i és l'Autor de tot bé, és tota la Bondat. -Però, ¿tu i jo actuem, de debò, com a fills de Déu? (Forja, 987)

La nostra condició de fills de Déu ens portarà -hi insisteixo- a tenir esperit contemplatiu enmig de totes les activitats humanes -llum, sal i ferment, per l'oració, per la mortifi­cació, per la cultura religiosa i professional-, fent realitat aquest programa: com més dintre del món estiguem, més hem de ser de Déu. (Forja, 740)

Quan es treballa per Déu, cal tenir «complex de superioritat», t'he assenya­lat. Però, em preguntaves, això no és una mani­festació de supèrbia? -No! És una conseqüència de la humilitat, d'una humilitat que em fa dir: Senyor, Tu ets el qui ets. Jo sóc la negació. Tu tens totes les perfeccions: el poder, la fortalesa, l'amor, la glòria, la saviesa, l'imperi, la dignitat... Si jo m'uneixo a Tu, com un fill que es posa en els braços forts del seu pare o a la falda meravello­sa de la seva mare, sentiré la calor de la teva divinitat, sentiré les llums de la teva saviesa, senti­ré córrer per la meva sang la teva fortalesa. (Forja, 342)