“El tron de Maria és la Creu”

Admira la fermesa de Santa Maria: al peu de la Creu, amb el dolor humà més gran ―no hi ha dolor com el seu dolor―, plena de fortalesa. ―I demana-n'hi, d'aquesta fermesa, perquè tu també sàpigues estar al costat de la Creu. (Camí, 508)

El tron de Maria, com el del seu Fill, és la Creu. I durant la resta de la seva existència, fins que pujà en cos i ànima al Cel, és la seva callada presència allò que ens impressiona. Sant Lluc, que la coneixia bé, anota que està amb els primers deixebles, en oració. Així acaba els seus dies terrenals, la qui hauria d’ésser lloada per les criatures fins a l’eternitat.

Com contrasta l’esperança de Nostra Senyora amb la nostra impaciència! Sovint reclamem a Déu que ens pagui de seguida la mica de bé que hem fet. Així que surt la primera dificultat, ja ens queixem. Som, moltes vegades, incapaços d’aguantar l’esforç, de mantenir l’esperança, perquè ens falta fe: benaurada tu que has cregut! perquè s’acompliran les coses que t’han estat dites de part del Senyor (Lc I, 45.). (Amics de Déu, 286)