"La vinguda solemne de l’Esperit"

Tres punts importantíssims per arrossegar les ànimes al Senyor: que t'oblidis de tu, i pensis només en la glòria del teu Pare Déu; que sotmetis filialment la teva voluntat a la Voluntat del Cel, com t'ensenya Jesucrist; que secundis dòcilment les llums de l'Esperit Sant (Solc, 793)

La vinguda solemne de l'Esperit el dia de la Pentecosta no fou un esdeveniment aïllat. Amb prou feines hi ha una pàgina dels Fets dels Apòstols que no ens parli d'Ell i de l'acció per la qual guia, dirigeix i anima la vida i les obres de la primitiva comunitat cristiana (…).

La força i el poder de Déu il·luminen la faç de la terra. L'Esperit Sant continua assistint l'Església de Crist, per tal que sigui sempre i en tot un signe aixecat davant les nacions, que anuncia a la humanitat la benvolença i l'amor de Déu. Per grans que siguin les nostres limitacions, els homes podem mirar al Cel amb confiança i sentir-nos plens d'alegria: Déu ens estima i ens deslliura dels nostres pecats. La presència i l'acció de l'Esperit Sant en l'Església son la penyora i l'anticipació de la felicitat eterna, d'aquesta alegria i d'aquesta pau que Déu ens depara (…).

La tradició cristiana ha resumit l'actitud que hem d'adoptar davant l'Esperit Sant en un sol concepte: docilitat. Ésser sensibles a allò que l'Esperit diví promou al voltant nostre i en nosaltres mateixos: als carismes que distribueix, als moviments i institucions que suscita, als afectes i decisions que fa néixer en el nostre cor. L'Esperit Sant realitza en el món les obres de Déu: es, com diu l'himne litúrgic, donador de les gràcies, llum dels cors, hoste de l'ànima, repòs en el treball, consol en el plor. Sense el seu ajut no hi ha res en l'home que sigui innocent i valuós, ja que és Ell qui renta allò que és tacat, qui guareix el malalt, qui encén allò que és fred, qui encamina el que s'ha esgarriat, qui condueix els homes cap al port de la salvació i del goig etern. (És Crist que passa, núm. 127-130)