El prelat ha volgut estar amb persones de l'Opus Dei i les seves famílies d'un dels països que més estan patint en aquest moment: el Líban. Ha escoltat les preguntes, consolat els sofriments, admirat la fortalesa i rigut amb els nens, en una tertúlia que es va desenvolupar en desenes de sales d'estar de l’Orient Mitjà.

Prop de 120 famílies s'han connectat des de casa. A les pantalles es veien sales d'estar, butaques, quadres. Eren escenes d'allò més comunes, amb diverses persones al voltant d'una pantalla. Nens que es movien, pares que escoltaven, avis que s'acostaven i banderes que onejaven.

"Tinc molta alegria de poder estar connectat amb el Líban, un país molt estimat, per molts motius", va començar, i va destacar que, "almenys al sud de país ha estat Jesucrist", el mateix que és present en l'Eucaristia.

Les preguntes es van anar succeint, per part d'homes i de dones. Eren en àrab i les traduïa Rebecca, libanesa que actualment viu a Roma. Les respostes del prelat van girar, en gran manera, al voltant de l'esperança: "És una virtut sobrenatural. Demaneu-li al Senyor que ens augmenti la fe i, amb la fe, l'esperança", va recomanar.

La trobada va durar prop d'una hora i, abans que acabés, el prelat va agrair molt l'ocasió i va dir que pregava molt per la gent del Líban, alhora que va demanar oracions pel Papa i per l'Opus Dei. En donar la benedicció final, va desitjar que el Senyor estigués en les famílies, les intencions, els treballs i l'alegria de tots els que l'escoltaven. I es va acomiadar amb un nou agraïment, amb un gran somriure i saludant amb les mans els centenars de rostres que l'acompanyaven des de les pantalles, a més de 2.000 quilòmetres de distància.