La història de Ferran (Equador) forma part del multimèdia «El viatge del viatge», que es va editar en ocasió del 50è aniversari de les catequesis de sant Josepmaria per Amèrica del Sud. A continuació en reproduïm el testimoni.
Soc Fernando Falquez, de professió productor audiovisual.
Crec que el tema de la cura dels meus pares va anar creixent a poc a poc. Penso que Déu, d'alguna manera, és viu en les accions de cadascú de nosaltres, en allò que fem i en allò que ens envolta.
Vull explicar que, fa alguns anys, vaig prendre la decisió de dedicar-me al 100% a la cura dels meus pares. El meu pare va ser diagnosticat amb Alzheimer i va morir fa dos anys. Actualment, la meva mare pateix demència i presenta altres complicacions.
Reflexiono molt sobre la reciprocitat i la gratuïtat. Penso: quantes vegades, quan jo era un nen o un nadó, ells es van desvetllar per mi? Van vetllar el meu somni quan estava malalt, es van preocupar si em queia del tricicle... Aquesta dedicació, aquest amor incondicional, em van ensenyar el valor de tornar el que s'ha rebut, amb gratitud. Tot el que vaig aprendre va ser gratuït, i això m'inspira a donar el millor de mi en aquest moment de les seves vides.
Recordo especialment una missa durant la festivitat de la Sagrada Família. En una de les lectures parlava de la importància d'honrar els pares. Deia alguna cosa com: “No t'entristeixis ni t'impacientis; tingues paciència i comprensió”. Aquestes paraules van tocar el més profund del meu ésser, i em van reafirmar que val la pena aquest esforç.
Un ensenyament que m'ha marcat profundament és el de sant Josepmaria: “Fes del que és ordinari una cosa extraordinària”. A la quotidianitat, a les petites coses de cada dia, hi ha grandesa si les fem amb amor i dedicació. Aquesta idea em guia: viure cada dia amb senzillesa, però amb intensitat, enfrontant les complicacions de la vida sense deixar que compliquin el meu esperit.