«Les cures pal·liatives, una carícia de Déu»
L'Estefania és xilena, pediatra i lidera l'equip de cures pal·liatives pediàtriques no oncològiques d'un hospital públic. Es dedica a cuidar, alleujar el dolor i acompanyar els qui estan a punt de deixar aquest món i els seus éssers estimats. Aquesta és la seva història.
L'amistat que va néixer en un semàfor
Coincidien cada matí al semàfor. Mentre la Núria anava a treballar, el Joaquín demanava diners. Amb el tracte van anar forjant una amistat que els va canviar tots dos: ell va aconseguir feina i va recuperar la fe i ella va descobrir que darrere de les persones que capten al carrer moltes vegades hi ha un gran cor ferit per les penalitats de la vida.
“Soc al Líban per procurar ajudar la gent en allò que necessita”
Fa més de vint anys va arribar al Líban, poc després de la canonització de sant Josepmaria. Una aventura que encara continua perquè malgrat la situació actual que viu el país pensa romandre-hi el temps que calgui. La Fina estima el país dels cedres i la seva gent i vol estar a prop seu ajudant en el que necessitin.
«Més a prop de la veritat, més a prop de Déu»
Cecília va néixer al si d'una família catòlica d'Ontario (Canadà). La fe que va rebre a la infància procedeix, d'alguna manera, del seu besavi (l'intel·lectual anglès Malcolm Muggeridge) i la seva incansable recerca de la veritat. En la seva vocació a l'Opus Dei com a numerària auxiliar, Cecília busca, a través del seu treball professional, que les persones se sàpiguen estimades per Déu i s'hi acostin.
Un viatge als "slums" de Nairobi
L’endemà de l’últim examen de selectivitat quaranta-dos alumnes del col·legi Viaró Global School de Sant Cugat del Vallès s’enfilen dalt d’un avió rumb als slums de Nairobi a Kenya.
Malina, de Malàisia: “Veure les meves amigues combregar va ser el començament del meu viatge”
Malina va aprendre a conviure bé amb musulmans, ateus i cristians a la seva pròpia família. Va decidir batejar-se als 16 anys. Aquest va ser el començament d'una cerca que l'aproparia a l'Opus Dei com a numerària auxiliar.
«La meva vida, una aventura en paracaigudes»
Jaime Hernández Ojeda va néixer a Guadalajara, Mèxic. El dissabte 25 de maig, als quaranta anys, va rebre l'ordre sacerdotal a Roma. Com ell mateix diu, la seva vida té molt d'“itinerant trajectòria”: París, Mont-real, São Paulo, Cleveland... I també va fer escala un temps a Barcelona, ciutat on va conèixer l'Opus Dei gràcies a una companya de feina.
Jordi Farreras: «Déu no deixa mai de sorprendre’ns»
En Jordi Farreras i Tió va nèixer a Sant Pol de Mar fa 36 anys. És antic alumne de l'escola Bell-lloc del Pla i llicenciat en Filologia Catalana per la UB. En l'àmbit professional va ser professor del col·legi La Farga durant 7 anys i director de Braval del 2015 al 2017. La següent etapa va ser a Roma on va anar per cursar estudis de Teologia. Des del passat dissabte 25 de maig és sacerdot incardinat a la prelatura l'Opus Dei.
El planeta és un regal de Déu
Marc Pujol, és un jove enamorat de la natura, estudia enginyeria agrònoma a Lleida. Té molt clar que el planeta és un regal de Déu, una llar de la qual tots hem de tenir cura.
“Quan s'estima de veritat, es deixa de veure l'altre com a jueu o àrab”
Jorge Barroso va néixer a Barcelona fa 28 anys. Va estudiar filologia clàssica. Fa tres anys va marxar cap a Jerusalem per fer un màster de grec antic, on ara continua vivint. Li hem demanat que ens expliqui com viu l'actual situació de conflicte armat a Terra Santa.