Relacions amb les diòcesis

Els fidels laics de l'Opus Dei segueixen sotmesos a la potestat del bisbe diocesà de la mateixa manera i en les mateixes qüestions que els altres batejats de la diòcesi​. La jurisdicció del prelat afecta les obligacions contretes pels fidels amb la prelatura.

Opus Dei - Relacions amb les diòcesis

Els fidels laics de l'Opus Dei segueixen sent fidels de les diòcesis on resideixen, com els membres dels ordinariats castrenses o altres circumscripcions personals. Per tant, segueixen sotmesos a la potestat del bisbe diocesà de la mateixa manera i en les mateixes qüestions que els altres batejats de la diòcesi. La jurisdicció del prelat afecta les obligacions contretes pels fidels amb la prelatura.

Els sacerdots de la prelatura han de fomentar les relacions de fraternitat amb els membres del presbiteri diocesà, i observar acuradament la disciplina general del clergat. (Estatuts, 41, 56) Al mateix temps, els bisbes diocesans, amb el permís del prelat, poden encomanar als sacerdots del presbiteri de la prelatura encàrrecs o oficis eclesiàstics (rectors, jutges, etc.). En l'exercici d'aquests encàrrecs no depenen del prelat sinó exclusivament del bisbe diocesà, i han de respondre davant d'ell.

Els Estatuts de l'Opus Dei (títol IV, capítol V), estableixen els criteris per les relacions de coordinació harmònica entre la prelatura i les diòcesis en l'àmbit territorial de les quals la prelatura duu a terme la seva missió específica. alguns d'aquests són els següents:

a) Per començar la tasca de l'Opus Dei i erigir un centre de la prelatura s'ha de comptar amb el consentiment previ del bisbe diocesà.

b) Quan s'encomanen a l'Opus Dei esglésies o parròquies ja existents en les diòcesis, s'estableix un conveni entre el bisbe diocesà i el prelat o vicari regional corresponent. En aquestes esglésies s'observen les disposicions generals de la diòcesis respecte a les esglésies menades pel clergat secular. (Estatuts, 180)

c) Les autoritats regionals de la prelatura informen regularment i mantenen relacions habituals amb els bisbes de les diòcesis on la prelatura realitza la seva tasca pastoral i apostòlica; i també amb els bisbes que exerceixen càrrecs directius en les conferències episcopals i amb els seus respectius organismes. (Estatuts, 174)

En tot el món, la tasca apostòlica dels membres de la prelatura, com la de molts altres catòlics, busca una vivificació cristiana que, amb la gràcia de Déu, repercuteix en benefici de les parròquies i les esglésies locals: els seus fruits són conversions, una major participació en l'Eucaristia, una pràctica més assídua dels altres sagraments, la difusió de l'Evangeli en ambients tal vegada allunyats de la fe, iniciatives socials de molt diversa naturalesa, collaboració en catequesis i en altres activitats parroquials, cooperació amb organismes diocesans, etc.