El procés de canonització d'Encarnación Ortega Pardo (1920-1995) va ser obert el 26 de març a Valladolid, en un acte presidit per l'arquebisbe de la ciutat, monsenyor Braulio Rodríguez Plaza, i celebrat al Col·legi Alcazarén.
Es tracta d'una de les primeres fidels de l'Opus Dei. Va demanar l'admissió com a numerària l’any 1941. Encarnita va passar a Valladolid els 25 últims anys de la seva vida, i està enterrada al Cementiri del Carmen.
L'arquebisbe va explicar que “l'Església instrueix aquests processos de santedat de germans nostres pensant en nosaltres”.
Mons. Braulio Rodríguez va demanar als presents la seva oració “perquè el Tribunal Arxidiocesà de Valladolid desenvolupi bé el seu treball, cercant la veritat i resant també per les persones que testificaran en ell".
A partir d’aquest dia el Tribunal nomenat per l'arquebisbe procedirà a rebre la testificació dels testimonis, un cop realitzats els tràmits previstos en l'Instrucció Sanctorum Mater de la Congregació per a les Causes dels Sants.
Per la seva banda, el postulador de la Causa, José Carlos Martín de la Hoz, es va preguntar si la serventa de Déu “pot ser una d'aquestes persones que han recorregut el camí de la santedat i han assolit l'heroïcitat de les virtuts cristianes”. L'Església ens demana ara que demostrem que la seva vida a l'Opus Dei, durant quaranta-quatre anys, va ser veritablement heroica”, va afegir.
“Per això –va dir també el postulador–, el prelat de l'Opus Dei, en nom i representació de tots els fidels de la Prelatura, m'ha encarregat que proposi a l'Església Arxidiocesana de Valladolid que prengui en consideració la seva vida, i reuneixi totes les proves necessàries per examinar-la amb profunditat i determinar si pot ser considerada com a exemple i com a intercessora per a tots els cristians”.
Encarnita va ser una dels principals col·laboradores del fundador a Madrid i a Roma en els primers anys (1941-1961), i va morir amb fama de santedat l'1 de desembre de 1995.
El 1946 és va traslladar a Roma, on va col·laborar amb sant Josepmaria en l'expansió de l'Opus Dei pel món. Va tornar a Espanya el 1961 i va col·laborar en diverses iniciatives apostòliques on va desenvolupar una tasca apostòlica i professional intensa a Barcelona, Oviedo i Valladolid.
El 1980 se li va diagnosticar un càncer. Va conviure amb la malaltia durant quinze anys, sense disminuir per això el ritme de treball. Una vida de pietat intensa la va portar a convertir l'amistat humana en ocasió d'ajudar als altres a trobar Jesucrist.
