Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!
La celebració del Sínode dels Bisbes està sent, com és lògic, motiu de diverses notícies i comentaris en alguns mitjans de comunicació. A més de l’oració per aquest esdeveniment eclesial, a la qual ja us vaig convidar en el meu missatge anterior, ara us vull proposar breument que meditem sobre uns quants aspectes de la realitat divino-humana de l’Església.
Abans d’altres consideracions, vull començar recordant, amb paraules del nostre Pare, que l’Església és això: Crist present entre nosaltres; Déu que ve cap a la humanitat per salvar-la cridant-nos amb la seva revelació, santificant-nos amb la seva gràcia, sostenint-nos amb la seva ajuda constant, en els petits i grans combats de la vida diària (És Crist que passa, núm. 131). Davant d’aquesta identitat de Crist amb l’Església, s’entén l’afirmació coneguda i forta de sant Cebrià: «Ningú no pot tenir Déu per Pare, si no té l’Església per Mare» (De Catholicae Ecclesiae unitate, 6).
L’Església és Crist i també ho som els homes i les dones incorporats a Crist pel Baptisme; i en aquest element humà, juntament amb tanta santedat, es fan presents també moltes manifestacions de la debilitat humana. Debilitat —pròpia i dels altres— que no ha de restar força a la nostra fe en professar «unam, sanctam, catholicam et apostolicam Ecclesiam».
El nostre amor a l’Obra va unit necessàriament al nostre amor a l’Església. El nostre Pare, amb sentit catòlic, universal, ens diu: Fills meus, no podem mirar només l’Obra: mirem primer i sempre l’Església santa (Carta 14.IX.1951, núm. 27).
Sant Agustí deia que «l’Església és el món reconciliat» (Sermó 96, núm. 8), és a dir, es desenvolupa reconciliant el món amb Déu. Aquesta és la gran missió apostòlica de tots a l’Església, en unitat meravellosa en la diversitat de les innombrables institucions i iniciatives. Reconciliar el món amb Déu comporta donar la pau a aquest món, tan travessat per divisions i guerres, com les actuals entre Ucraïna i Rússia, i la més recent a la Terra Santa. Continuem molt units a tota l’Església en la petició per la pau que, com és lògic, va ser molt present en la meva oració a Fàtima el 5 d’octubre passat. En concret, unim-nos amb generositat a la jornada de pregària, dejuni i penitència convocada pel Papa Francesc el pròxim 27 d'octubre.
I no deixeu de resar també per l’estudi actual sobre els Estatuts de l’Obra, com us vaig demanar en el missatge del mes de setembre passat.
Amb tot l’afecte us beneeix
El vostre Pare
Roma, 21 d’octubre de 2023