Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

El proper dia 24 començarà el Jubileu per a tota l’Església. Precisament els dies de Nadal ens parlen del missatge central que el Papa ha assenyalat per a l’any jubilar: l’esperança.

A ulls humans, aquella nit a Betlem podria donar motius per a la desesperança. Jesús va néixer envoltat de solitud, pobresa i fred; sense honors i sense comoditats: únicament acollit per la cura amorosa de Maria i Josep, i la salutació d’uns pastors. Tanmateix, Déu va voler entrar així en la història humana. I és enmig d’aquesta fragilitat on s’amaga la promesa d’un futur esperançador. El naixement de Jesús transforma la foscor en llum, ens ofereix companyia i consol, ens indica on és la veritable riquesa.

El Papa ens recorda que la vida cristiana és un camí que «necessita moments forts per alimentar i enrobustir l’esperança, companya insubstituïble que permet entreveure la meta: la trobada amb el Senyor Jesús» (Spes non confundit, núm. 5). El Jubileu pot ser un d’aquells moments forts, en els quals potser experimentem de manera més clara una esperança segura en la misericòrdia divina.

De vegades, a la vida es passen moments complicats. Però sempre podem adreçar la nostra mirada a Jesús Nen per confiar-li les nostres inquietuds i els nostres desitjos. No estem sols en cap moment, perquè Crist vol compartir amb nosaltres la seva pau; una pau que, com va passar a Betlem, no sempre significa absència de problemes, sinó la certesa de la fe en l’amor de Déu per cadascú. Aquest és el fonament de la nostra esperança.

Saber que Déu és el primer interessat en la nostra felicitat —tant terrenal com eterna— ens pot ajudar a donar sentit a les contrarietats que es presenten en la vida. «Omnia in bonum», «tot és per a bé», solia repetir sant Josepmaria. Misteriosament, tot pot contribuir al nostre bé i al dels altres, perquè l’amor de Déu és més fort que el mal. No podem suprimir per complet les dificultats, però sí que és possible recórrer-les al costat de Jesús i compartir-les amb ell. «El que guareix l’home no és esquivar el sofriment i fugir davant el dolor, sinó la capacitat d’acceptar la tribulació, madurar en ella i trobar-hi un sentit mitjançant la unió amb Crist, que ha sofert amb amor infinit» (Benet XVI, Spe Salvi, núm. 37). Intentem ajudar en la mesura del que sigui possible i, sobretot, acompanyar amb l’oració les moltes persones que actualment pateixen les conseqüències de guerres i desastres naturals.

Podem pensar que la nit de Nadal va ser un moment d’emocions oposades per a la Mare de Déu i per a sant Josep: la pena de no poder oferir un lloc més digne a Jesús, juntament amb l’alegria immensa de tenir-lo als seus braços. A ells els podem demanar que el naixement del Senyor sostingui sempre la nostra esperança.

Amb la meva felicitació pel sant Nadal i la meva benedicció més afectuosa,

El vostre Pare

Roma, 16 de desembre de 2024