MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC
PER AL LLANÇAMENT DEL PACTE EDUCATIU

Estimats germans i germanes,

A l’encíclica Laudato si’ vaig convidar tothom a col·laborar en l’atenció de la nostra casa comuna, a afrontar junts els desafiaments que ens interpel·len. Després d’uns quants anys, renovo la invitació per dialogar sobre la manera com estem construint el futur del planeta i sobre la necessitat d’invertir els talents de tots i totes, perquè cada canvi requereix un camí educatiu que faci madurar una nova solidaritat universal i una societat més acollidora.

desitjo promoure un esdeveniment mundial per al dia 14 de maig del 2020, que tindrà com a tema “Reconstruir el pacte educatiu global”, una trobada per reactivar el compromís amb les generacions joves i per a elles

Per aquesta raó desitjo promoure un esdeveniment mundial per al dia 14 de maig del 2020, que tindrà com a tema “Reconstruir el pacte educatiu global”, una trobada per reactivar el compromís amb les generacions joves i per a elles, i per renovar la passió per una educació més oberta i inclusiva, capaç d’una escolta pacient, del diàleg constructiu i de la comprensió mútua. Avui més que mai és necessari unir esforços per una aliança educativa àmplia per formar persones madures, capaces de superar fragmentacions i contraposicions i de reconstruir el teixit de les relacions per una humanitat més fraterna.

El món contemporani viu una transformació contínua i travessa múltiples crisis. Vivim un canvi d’època: una metamorfosi no només cultural, sinó també antropològica, que genera nous llenguatges i descarta, sense discerniment, els paradigmes que la història ens ha donat. L’educació afronta la coneguda rapidació, que empresona l’existència en el vòrtex de la velocitat tecnològica i digital, i canvia contínuament els punts de referència. En aquest context, la identitat mateixa perd consistència i l’estructura psicològica es desintegra davant d’una mutació incessant que «contrasta la lentitud natural de l’evolució biològica» (Carta enc. Laudato si’ 18).

Tanmateix, tots els canvis necessiten un camí educatiu que involucri tothom. Per a això és necessari construir un “poble de l’educació”, on es comparteixi el compromís per generar una xarxa de relacions humanes i obertes en la diversitat. Hi ha un proverbi africà que diu que “per educar un infant cal un poble sencer”. Per tant, hem de construir aquest poble com a condició per educar. El terreny ha d’estar sanejat de la discriminació amb la introducció de la fraternitat, tal com vaig afirmar en el document que vaig signar amb el gran imam d’Al-Azhar, a Abu Dhabi, el 4 de febrer passat.

és necessari unir esforços per una aliança educativa àmplia per formar persones madures, capaces de superar fragmentacions i contraposicions i de reconstruir el teixit de les relacions per una humanitat més fraterna.

En un poble així és més fàcil trobar la convergència global per a una educació que sigui portadora d’una aliança entre tots els components de la persona: entre l’estudi i la vida; entre les generacions; entre els docents, els estudiants, les famílies i la societat civil, amb les seves expressions intel·lectuals, científiques, artístiques, esportives, polítiques, econòmiques i solidàries. Una aliança entre els habitants de la Terra i la “casa comuna”, a la qual devem atenció i respecte. Una aliança que susciti pau, justícia i acollida entre tots els pobles de la família humana, com també diàleg entre les religions.

Per aconseguir aquests objectius globals, el camí comú del “poble de l’educació” ha de portar a fer passos importants. En primer lloc, a tenir la valentia de col·locar la persona al centre. Per fer-ho, cal signar un pacte que animi els processos educatius formals i informals, que no poden ignorar que tot està íntimament connectat i que cal trobar —a partir d’una antropologia sana— altres maneres d’entendre l’economia, la política, el creixement i el progrés. En un itinerari d’ecologia integral, s’ha de posar al centre el valor propi de cada criatura en relació amb les persones i amb la realitat que les envolta, i es proposa un estil de vida que rebutgi la cultura de l’excusa.

Un altre pas és la valentia d’invertir les millors energies amb creativitat i responsabilitat; l’acció propositiva i confiada obre l’educació a una planificació a llarg termini que no es quedi en l’estaticisme de les condicions. D’aquesta manera, tindrem persones obertes, responsables, disponibles per trobar el temps per a l’escolta, el diàleg i la reflexió, i capaces de construir un teixit de relacions amb les famílies, entre generacions i amb les diverses expressions de la societat civil, de manera que es compongui un nou humanisme.

Un altre pas és la valentia de formar persones disponibles que es posin al servei de la comunitat. El servei és un pilar de la cultura de la trobada: «Significa inclinar-se cap a qui té necessitat i estendre-li la mà, sense càlculs, sense temor, amb tendresa i comprensió, com Jesús es va inclinar per rentar els peus als apòstols. Servir significa treballar al costat dels més necessitats, establir amb ells, abans que res, relacions humanes, de proximitat, vincles de solidaritat».[1] En el servei experimentem que aporta més felicitat donar que rebre (cf. Act 20, 35). En aquesta perspectiva, totes les institucions s’han d’interpel·lar sobre la finalitat i els mètodes amb què desenvolupen aquesta missió formativa.

Per això desitjo trobar-me a Roma amb tots vosaltres que, d’una manera o altra, treballeu en el camp de l’educació en els diferents nivells disciplinaris i d’investigació. Us convido a promoure junts i a impulsar, a través d’un pacte educatiu comú, aquelles dinàmiques que donen sentit a la història i la transformen de manera positiva. Juntament amb vosaltres, apello les personalitats públiques que ocupen càrrecs de responsabilitat a escala mundial i que es preocupen pel futur de les noves generacions. Confio que acceptaran la meva invitació. També us apello a vosaltres, joves, perquè participeu de la trobada i perquè sentiu la responsabilitat de construir un món millor. La cita és el dia 14 de maig del 2020, a Roma, a l’Aula Pau VI del Vaticà. Un seguit de seminaris temàtics en diferents institucions acompanyaran la preparació de l’esdeveniment.

Busquem junts les solucions, iniciem processos de transformació sense por i mirem cap al futur amb esperança. Us convido a cadascú de vosaltres a ser protagonista d’aquesta aliança, a assumir un compromís personal i comunitari per conrear junts el somni d’un humanisme solidari que respongui a les esperances de l’home i al disseny de Déu.

Us espero i des d’ara us saludo i us beneeixo.

El Vaticà, 12 de setembre de 2019

Francesc

[1] Discurs durant la visita al Centre Astalli de Roma per al servei dels refugiats (10 de setembre del 2013).